Patomas #1

Quina meravella és veure que les històries que llegia de petit segueixen tenint l'espira necessària per captivar-me. Vaig aprendre a llegir amb Don Miki i me'n fot si en Walt Disney era un paio de dretes. L'univers que va crear, i que desenvoluparen una mala fi de guionistes i dibuixants, és senzillament deliciós.

Tot i que m'agraden molt els dibuixos animats de la factoria Disney dels anys trenta i quaranta, la meva debilitat són els còmics realitzats per artesans italians per a la revista Topolino, que aquí es va dir Don Miki. Un dels meus personatges preferits era en Patomas, l'alter ego d'en Donald, que tant li era robar com perseguir els lladres. Ni superpoders, ni heroi, ni facinerós. Un personatge amb un poder d'atracció inqüestionable que torna de l'oblit gràcies a la sèrie mensual Patomas que ens ofereix Planeta DeAgostini amb l'ambiciós objectiu de recopilar totes les històries protagonitzades per aquest enmascarat.

El número 1 és una autèntica joia, amb la primera història on va aparèixer, fa gairebé quaranta anys. La sensació que m'ha fet tornar a llegir-la després d'un lapse de més de dues dècades és molt especial. Encara he recordat cada detall de la mansió plena de trucs i alguns dels diàlegs. A part d'aquesta anècdota, possiblement insignificant, les quatre històries que farceixen aquest primer número són com cal esperar: dinàmiques, entretengudes, i intel·ligents, guardant un equilibri raonable entre la satisfacció del públic infantil i l'adult sa.