5 d’oct. 2008

Asuntos pendientes

A finals de la dècada dels anys 10 del segle XX, el Partit Republicà dels EUA, amb el seu sempre-viu afany d'aconseguir una societat puritana, dòcil i de "bons costums", va aconseguir aprovar la vuitena esmena de la constitució del país dels Mickey Mouse i les bombes atòmiques, que prohibia la fabricació, transport i venda de begudes alcohòliques. Va entrar en vigor pel gener de 1920 i va durar fins l'any 1933. El cinema, la literatura i el còmic s'han encarregat de fer-nos arribar les conseqüències d'aquella absurda proposició de deixar secs els nord-americans: la demanda d'alcohol es va mantenir i, en alguns casos, va augmentar, així que va propiciar la consolidació de grups mafiosos que proporcionaven alcohol de baixa qualitat en els locals il·legals anomenats Speakeasies, on acudia la gent ansiosa d'intoxicacions etíliques mentre músics con Duke Ellington o Louis Armstrong oferien concerts de jazz, la música que s'imposava des d'aquells ambients clandestins. Un altre efecte d'aquesta Llei Seca va ser l'augment de la corrupció administrativa, especialment d'equips de govern municipals i agents de la llei, que completaven la seva paga miserable amb un sobresou a base de suborns.

Amb els anys, la màfia (que s'havia instal·lat per a no esvair-se mai) va diversificar les seves operacions, amb negocis altament lucratius com la pornografia, el joc i, després, la droga dura. Així ha perdurat fins els nostres dies, tot i que a la clàssica màfia italiana s'hi ha d'afegir la xinesa, la japonesa, la romanesa, la búlgara, la colombiana...
Però la ficció estima sobretot la italiana, per ser la primera i per tot allò de l'honor, l'omertà, l'elegància i tota la pesca. Gairebé quatre dècades després de la seva publicació, el referent encara és la novel·la de Mario Puzzo i la seva excel·lent adaptació cinematogràfica de Coppola. A la televisió, sèries com The Soprano han revitalitzat el mite visitant-lo en la seva vessant contemporània.

Recentment ha aparegut un àlbum 2.0 de factura espanyola, tant en la seva autoria com en la seva edició original, titulat Asuntos pendientes, que esdevé un exemple de les possibilitats que té el novè art per explotar aquesta mina d'or. Julio Videras i Karles Sellés ens endinsen dins el turbulent crepuscle d'Enzo Constanza, un padrí sicilià que ha controlat tots els negocis il·legals de Sunset City durant quatre dècades. Amb tot aquest temps, Constanza ha vist com els pilars que fonamentaven el treball de la màfia siciliana s'han anat enterbolint amb la intromissió d'altres grups organitzats, sense la classe i l'estil que caracteritza la vella escola i que pretenen ocupar el lloc que deixarà l'octogenari criminal per llei de vida o llei de mort.
Aprofitant un intent de destruir els negocis de Constanza, el vell posa en marxa un maquiavèlic pla per esclafar la competència i deixar el camí llis als seus hereus i "legítims" successors.

Amb aquest interessant plantejament Videras i Sellés s'aboquen a crear una història addictiva, amb una força narrativa sorpresiva i inusual sorgida d'un guió hàbil i un dibuix que no li corre darrere. Contràriament al que podríem esperar, els autors no centren el motor de la història en la sang i la violència física, sinó en la complexa trama que ha ideat Constanza per dur a terme la seva particular vendetta.

Com no podia ser d'altra manera, una història tan negra havia de tenir un acabat en blanc i negre, matisat en grisos, essent l'únic retret possible que hi hagi un cert abús dels efectes de programari de retoc. Un detall mínim que no lleva protagonisme al que realment importa: uns personatges, una història i una ambientació molt ben ensamblats en una espiral argumental d'interès creixent que acaba en un final tan digne que no ens demanam si era previsible.

L'edició, a càrrec de Diábolo, és deliciosa per la grandària de l'àlbum, pel paper i per haver triat la tapa dura.

Publicat al dBalears dia 5 de setembre de 2008




1 comentari:

Nabil ha dit...

Qui diria que ens trobariem aqui.