El Playboy

Ponent Mon ha recopilat en un sol tom el còmic El Playboy, que fa temps va treure parcialment La Cúpula. Ara, d'una sola tirada, podem gaudir d'una de les obres més lloades de Chester Brown.

L'autor torna a recórrer al gènere autobiogràfic per fer-nos partíceps d'un dels episodis més curiosos de la seva vida: la relació de dependència que va tenir d'adolescent amb la famosa revista Playboy. Com la va conèixer i de quina forma va entrar en un cercle de continus remordiments, que el duien a destruir o amagar la revista gairebé immediatament després d'adquirir-la per després tornar a comprar els números que recordava gratament.

Brown utilitza el recurs del narrador en primera persona que fa un flash-back per contar la història. És a dir que, tot i ser el mateix autor qui protagonitza i narra el còmic, ho fa des de la distància dels anys, convertint-se així gairebé en un portaveu neutral.

Una altra cosa que crida l'atenció és la falta de vergonya que té per contar-nos intimitats que poden parèixer inconfessables. Això sí, ho fa amb un to desenfadat, sense arribar a ser humorístic, que fa que no ens riguem d'ell sinó amb ell.

El dibuix és el de sempre: blanc i negre de contorns primets, equilibrant el traç estilitzat amb els suficients detalls per fer-nos veure que és un autor primmirat i que no deixa res a l'atzar. El Playboy és una obra molt divertida, amb moments realment genials, sense ser humorística.