Comanche

Dia 4 de juliol és festa grossa als EUA perquè se celebra l'aniversari de la declaració, l'any 1776, de la independència de les tretze colònies britàniques, tot i que el reconeixement de la seva sobirania no es va ratificar fins l'any 1783. Des d'aquell moment fins ara aquell país ha crescut fins a estar format per 50 estats, alguns d'ells amb data d'incorporació a la Unió ben tardana, com Califòrnia, Arizona i Nou Mèxic l'any 1912, o Hawaii l'any 1959. Una mirada al mapa polític dels EUA ens permet distingir els estats originals, situats al llarg de la costa est, amb unes fronteres irregulars, dels estats creats a partir del que s'ha anomenat la conquesta de l'oest, una sanguinosa cursa amb obstacles espanyols, mexicans i indis.

Aquest fet s'ha convertit en l'autèntic origen del país en la memòria estatunidenca i, per extensió mundial. Un fet que es va estendre al llarg de la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX i que s'ha convertit en una enciclopèdia d'arguments per a la ficció cinematogràfica, literària i comiquera, donant lloc a tot un gènere, anomenat western. Com sol passar, i sovint passa per qüestions comercials o de moda, el western està molt despreciat, segurament gràcies a l'esgotament de la fórmula hollywoodiana, que va arribar a allunyar-se tant del seu punt de partida, que es va convertir pràcticament en una autoparòdia. Va ser a Europa on, curiosament, aquest gènere es va mantenir viu en el cinema, gràcies al spaghetti-western; en la literatura, gràcies a gent com Marcial Lafuente Estefanía; i en el còmic amb el tàndem format per Charlier i Giraud o el format per Greg i Hermann. Per tant, el còmic de l'oest ha estat indiscutiblement francòfon.

Quan Greg i Hermann decidiren l'any 1969 crear una sèrie que transcorrés al Llunyà Oest per a la revista Tintin, tenint en compte que ja feia sis anys que surtia el Blueberry de Charlier i Giraud, que s'havia convertit en un clàssic i un èxit de vendes.
Greg va crear una història inusual, de personatges que viuen i custodien el ranxo 666, propietat de Comanche, una al·lota que l'ha heretat del seu pare i que contracta l'aventurer Red Dust com a vaquer. El repte era doble: fugir de l'ombra del magnífic Blueberry i entretenir els lectors amb personatges sedentaris. I ho va fer de la mà de Hermann amb un western protagonitzat per una dona.

La publicació a Espanya dels 15 àlbums que va tenir la sèrie no ha estat gaire afortunada i per això rebem amb una ovació l'edició integral de Comanche per part de Planeta DeAgostini, en una edició recopilatoria en tapa dura de la qual ha aparegut el primer volum.
He de dir que no havia llegit res de Comanche però som un apassionat de Blueberry, així que vaig emprendre la lectura d'aquestes primeres 250 pàgines amb el respecte que mereixen els autors però una mica pendent de veure què ha fet d'aquesta una obra mestra. Ben aviat te n'adones que els autors dominen tant els mecanismes del gènere que els poden donar la volta tantes vegades com volen fent el que pareixia impossible: fer un molt bon western fugint dels seus tòpics. El secret està en un guió centrat en els personatges, que deixa la caracterització de l'entorn on viuen i sufreixen al dibuix, detallista en el fons però sense mai llevar protagonisme a la gent. El ranxo és l'eix dels arguments dels àlbums i els personatges es veuen involucrats en l'acció perquè intenten tirar endavant sense gaire ambició. Precisament és l'ambició de la gent sense escrúpols que els posa sovint en situacions límit, implicant-los en conflictes aliens als seus interessos més immediats.

Aquest primer tom inclou els 5 primers àlbums, respectant fidelment el format i el color originals destacats per l'excel·lent paper emprat. Comanche és d'aquelles sèries que, quan les coneixes i t'hi has ficat, ja no les pots deixar de banda. No deixa indiferent i fa comprendre perquè el còmic és tan gran.