Red Sonja

Corria l'any 1972 i la sèrie Conan the Barbarian ja s'havia consolidat com un producte novedós i atractiu gràcies als guions de Roy Thomas i als dibuixos de Barry Windsor-Smith. Tan sols tres anys abans Thomas va haver de lluitar contra Stan Lee, l'editor de Marvel, per poder recrear en vinyetes les aventures del nostre cimmerià preferit. Qui era Conan en aquell moment? Un personatge pulp que tan sols feia una dècada que havia conegut un tímid rellançament gràcies a la recopilació de les seves històries en una col·lecció de llibres amb unes atractives portades de Frank Frazzetta. Per a Lee no era res i, a més, creia que no encaixava en una editorial dedicada als superherois. Sigui com sigui Thomas va aconseguir el vistiplau i la resta és història. El públic va encaixar bé aquest producte i en poc temps Marvel va diversificar la seva oferta gràcies a Conan, que amb la seva espasa havia obert el camí.
Corria l'any 1972 i Thomas va tenir la brillant idea d'adaptar un relat de Robert Ervin Howard titulat "The Shadow of the Vulture", publicat a la revista The Magic Carpet Magazine l'any 1934, protagonitzat per una heroïna anomenada Red Sonya of Rogatino, que res a veure tenia amb Conan i el seu món. Era habitual que Thomas adaptàs contes aliens a Conan per encaixar-hi el personatge, així que aquesta adaptació havia de ser una més, però no va ser així. El debut de la Red Sonja que ens ha arribat als nostres dies va ser en un arc argumental que va durar dos números (el 22 i el 23). Una hirkana mercenària de l'espasa que s'havia promès que no es colgaria amb cap home que abans aquest no l'hagués vençuda en combat. Evidentment el repte és suficientment difícil com perquè Conan i tot ho deixi córrer. En aquesta primera aparició duia una roba una mica més llarga del que és habitual. Coses de la censura. Pel goig dels lectors, sol dur un biquini escassíssim fet de plaques metàl·liques que fa tornar boigs els homes que es troba pel camí.

Per coses de la vida, un moment donat els camins de Sonja i Conan se separaren de forma indefinida. Els drets d'un i altre personatge són d'empreses antagòniques, arribant a incloure clàusules restrictives en els contractes amb empreses que vulguin explotar les respectives franquícies. Un exemple? Si una editorial publica còmics de Conan té prohibit publicar-ne de Red Sonja.

Fa tan sols uns anys l'editorial Dynamite Entertainment (DE) va emprendre l'edició de nous còmics de Red Sonja, que viu al mateix món amb els mateixos topònims que Conan però està condemnada a no tornar-lo a trobar. El carisma inqüestionable del personatge i la bona feina de guionistes i dibuixants, juntament amb unes portades excel·lents, han fet que DE hagi ampliat horitzontalment les sèries i minisèries de l'heroïna, creant fins i tot una revista de còmics anomenada Savage Tales, en honor a l'origen pulp del personatge.

Panini Comics és l'encarregada de l'edició espanyola de la sèrie bàsica, nomenada aquí Red Sonja: La diablesa de la espada. Molt encertadament ha escollit la fórmula de toms que recopilen arcs argumentals. El primer que ha aparegut inclou els sis primers números més el número 0. No esperem trobar l'origen d'aquesta hirkana de cabells roigs. S'ha optat per presentar-nos-la ja ben experimentada en les arts del combat i en una història que farà les delícies dels amants de la fantasia heroica més pura. Acció i bruixeria que es donen la mà sense que hi falti la sensualitat gairebé eròtica d'una Red Sonja renovada.
El guió té el difícil repte d'endinsar-nos en un univers, l'edat hiperbòrea, que ens és conegut i desconegut alhora. Conegut per ser mil vegades retratat als còmics de Conan, i desconegut perquè Red Sonja ha de trescar per aquells llocs on no passi el cimmerià. Aquest primer arc argumental compleix perfectament el seu objectiu perquè apunta cap a una coherència pròpia, encara només suggerida, però que s'anirà desenvolupant en successives històries. El dibuix del filipí Mel Rubi és molt encertat perquè troba l'equilibri entre la sensualitat que esperam i la resta d'elements.

Esperem que l'èxit a Espanya sigui suficient per poder gaudir de la continuïtat d'aquesta iniciativa.

Publicat al dBalears dia 31 de maig de 2008