No me dejes nunca

Els còmics de Jason sempre són desconcertants. Estan poblats per uns animals antropomòrfics el més lluny possible del prototip habitual. Com a cadàvers ambulants però sense parèixer zombies. És com si el que estàs mort no és el cos sinó l'essència.

No me dejes nunca és un bellíssim exemple de còmic desangelat. Parteix de la suposició que els grans escriptors que passaren temporades a París durant els anys vint, en comptes d'escriure novel·les, dibuixaven còmics. Un fet que crida molt l'atenció però que, de fet, no té gaire importància per a la història, que aprofundeix en l'estupidesa humana des de la distància, com si el lector també estàs buit dels sentiments més visibles i s'hagués de limitar a observar aquelles figuretes inexpressives que van per aquí i per allà sense rumb.