Macedonia

Essencialment la Història que s'estudia és la dels desastres que han produït una minoria al llarg de les generacions. Si hi posam un matís darrere (per exemple història del pensament, història de la ciència, història de la dona...) aquest estudi de les calamitats minva, però tanmateix la guerra sempre ens espera. La gran majoria de la gent passa per la Història de forma totalment passiva i anònima. Això facilita la tasca dels estudiants però no fa més que simplificar les coses passades d'una forma injusta. Ni el rei Jaume II va construir el castell de Bellver ni Cristòfol Colom va descobrir Amèrica. En el primer cas va ser l'esforç col·lectiu de mestres d'obres i picapedrers que suaren 10 anys per aixecar la meravella arquitectònica. En el segon va ser el mariner que estava damunt l'arbre. Un clar exemple de la feina d'un que va a parar al mèrit d'un altre.

La història del segle XX ens demostra que unes poques persones poden fer un mal inimaginable, i precisament són els seus noms els que queden per a la posteritat. Així i tot, com més prop dels nostres dies ens feim, més complicat és mantenir l'esquema maniqueu. Hi ha conflictes que no es poden explicar en base la dualitat entre bons i dolents perquè les seves causes són múltiples i s'endinsen en l'obscuritat del passat. Irlanda, Euskadi i els Balcans en són tres exemples a cada qual més complex.

En el cas dels Balcans, fins i tot per a un expert en Història és gairebé impossible saber quina és la situació actual. I no en parlem de la gran massa de gent. A principis dels anys noranta hi va haver qualque cosa semblant a una o dues guerres, intervenció internacional, èxodes i tota la pesca sense que sabéssim ni tan sols si nosaltres participàvem en aquell conflicte, ni si era una guerra civil o què. Quan deixa de ser tema d'actualitat, ni ens assabentam de si ha acabat, només era el pròleg o només és un intermedi. Quins països hi ha allà? Macedònia, és un país? Hi ha europeus blancs musulmans?

Fa uns anys va aparèixer la novel·la gràfica Gorazde: zona de guerra de Joe Sacco que ens intentava aclarir quin era el conflicte que vivien els Balcans. Ara ens arriba Macedonia, un còmic signat per Harvey Pekar, Heather Roberson i Ed Piskor que intenta anar més enllà i ajudar-nos a entendre la gent que viu un període no bèl·lic però que està en una situació d'alta tensió perquè els seus greus problemes estan tan embullats que es fa difícil trobar-hi una altra solució que no passi pel diàleg, la negociació i el respecte. Tres conceptes que no s'han plantejat seriosament quasi en cap moment de la Història.

La premissa és molt senzilla: una estudiant dels EUA, idealista i pacifista, està fent la seva tesi doctoral i vol explorar les possibilitats del dret internacional com a eina per evitar la guerra. Se n'adona que Macedònia és un dels llocs on pot trobar informació perquè deu o dotze anys abans tenia tots els ingredients per generar una altra guerra balcànica. Hi viatja i tot el que veu, sent i parla està reflectit en aquesta obra. Es tracta d'un còmic documental molt ric en detalls que aconsegueix donar-nos una idea de l'allunyament dels llibres de text, els polítics i els informatius respecte a la realitat. Ni bons ni dolents, ni veritat ni mentida, ni blanc ni negre sinó una mescla indestriable de tot. Heather, l'estudiant, parla amb polítics, intel·lectuals i gent del carrer de totes les ètnies i religions de Macedònia i arriba a la conclusió que tot i ser lloable que Macedònia hagi superat un possible començament de guerra civil mitjançant eines diplomàtiques, encara està latent l'odi entre els diferents col·lectius.

Macedonia, a més d'assabentar-nos de com estan les coses per allà, ens convida a reflexionar sobre els conflictes de baixa intensitat que viuen totes les societats, relacionats amb la intolerància i amb la canalització de les pròpies i particulars frustracions vers els més dèbils, les minories.

Publicat al dBalears dia 7 de juny de 2008