Friqui friqui

Ho hem deixat reposar convenientment i s'ha estovat. Avui dia, així com anam d'accelerats, dues setmanes és molt de temps. Avui fa quinze dies que va tenir lloc la darrera edició del festival d'Eurovisió. Se n'ha parlat més del que mereixia, així que ens desviarem cap a un aspecte relacionat: el desvirtuament del significat original dels adjectius. Comencem per dos de fàcils, "clàssic" i "històric". El primer originalment feia referència a les manifestacions artístiques grecoromanes, però per extensió s'ha aplicat a les obres artístiques o literàries que esdevenen un model digne d'imitació, o que al manco representen un moment culminant en una disciplina artística. D'aquí a que ens hagin de vibrar els timpans sentint coses com "en David Bisbal és un clàssic" hi ha una passa. Quan no es té cura alhora d'emprar convenientment els mots, es pot caure en una banalització que ens passa factura. Les paraules deixen de ser precises i es converteixen en comodins sense a penes significat. El segon concepte, "històric", encara és més clar. Avui dia qualsevol cosa és promociona com a històrica. Un gol és històric? Per ser una cosa històrica ha de tenir gran importància o transcendència per a tota la societat. Aquest concepte és incompatible amb l'oblit, i tots aquests esdeveniments que ens venen com a històrics ho deixen de ser quan deixen de ser actualitat. Aquests dos conceptes, nascuts per projectar cap al present els fets materials i humans més rellevants de la Història, ja no signifiquen res. Posam al mateix nivell, per exemple, n'Elvis i en Bisbal; les primeres eleccions democràtiques i la final de Gran Hermano.

Hi ha un tercer concepte que ja ha mort abans de ser acceptat pel nostre Institut d'Estudis Catalans o per la Real Academia de la Lengua Española. Un mot anglès que ni tan sols ha tengut temps a consolidar-se en el seu significat original. El mot "friqui" prové de l'anglès "Freak", que vol dir estrany. Un friqui és una persona molt centrada en una o diverses aficions situades fora dels canals tradicionals. Gent que no veu satisfetes les seves necessitats amb l'entreteniment que està més a l'abast, que homogeneïtza la gran massa. Friqui és antònim de programes televisius de màxima audiència. Bé, era, perquè amb el producte Chiquilicuatre hi ha hagut la culminació d'un procés que feia anys que anava guanyant batalles. L'autèntic i original friqui, que conserva els còmics en fundes de plàstic lliures d'àcid, que és expert en pel·lícules de ciència ficció de la Guerra Freda o que llegeix literatura pulp, ara està al mateix nivell que el que surt a la tele a fer qualsevol collonada per guanyar fama o euros (millor les dues coses) o, pitjor encara, al mateix nivell de la gent que ahir ballava al so de "Macarena", avui de "Chiki Chiki" i demà qui sap què li faran fer, tot això dirigit amb l'única finalitat de fer gastar obscenes quantitats de doblers a gent sense voluntat. En aquesta ocasió un mateix concepte té dues definicions que corresponen a dos tipus de persones completament contradictòries. Una paraula que es fa servir per definir dos conceptes contraris deixa d'existir. Per qualque motiu als EUA els Freaks ara es fan dir Geeks. Ara assistirem a un moment històric, el naixement d'una nova paraula catalana: "gic".

Publicat dia 7 de juny al dBalears