Wizards of Mickey

La generació Star Wars també s'anomena, molt encertadament, "darrera generació analògica". Som gent al voltant dels trenta-cinc anys que acabam de rebre l'impacte de la mort del forner del barri que ens amenitzava el berenar de l'horabaixa, just després de tornar del col·legi. Cresquérem amb la homonenetzació cultural pròpia d'una televisió de dues cadenes i, a l'endemà, podíem comentar els dibuixos animats amb qui fos de la classe mentre trèiem el manat de cromos per canviar. Som aquells que fèiem treballs manuals el divendres horabaixa (aquelles cadires de gafes, aquells molins d'escuradents) i estrenàvem cap de setmana col·locats pel flaire de quaranta tubs d'Imedio oberts durant dues hores en una aula tancada. Els diumenges eren dies molt especials perquè apareixia el Don Miki, un còmic de petites dimensions que contenia quatre o cinc històries amb personatges de Walt Disney. Ni idea de la procedència d'aquest material, ni qui eren els autors ni res. En aquells moments, i fins i tot abans de saber llegir, les nostres manetes recollien amb il·lusió aquell objecte per devorar les pàgines impreses a color en paper barat. Les històries fortes eren la primera i la darrera i sempre n'hi havia una protagonitzada per Mickey Mouse i una altra per Donald. Les que m'agradaven més eren aquelles que estaven dibuixades amb una minuciositat d'orfebre i transcorrien en terres remotes plenes de misteri o que giraven al voltant d'artefactes impossibles. Amb els anys qui més qui manco reunia una col·lecció important de revistetes d'aquestes en diferents estats de conservació. Mai no vaig comprendre com n'hi havia que estaven destrossats i d'altres en perfecte estat. Vint-i-cinc anys després d'haver-los amortitzats per darrera vegada, encara som capaç de recordar qualsevol història mirant-ne una sola pàgina.

Aquest Don Miki era l'edició espanyola de la revista italiana Topolino. Un moment donat aquí es va deixar d'editar però a Itàlia no s'ha aturat d'aparèixer i actualment ja van quasi pel número 3000. Els guionistes i els dibuixants eren italians, a excepció de gent com el gran Don Rosa, que treballaven de forma pràcticament anònima per la delegació italiana de Disney Publishing Worldwide. Això ho he anat esbrinant perquè sempre he quedat amb ganes de seguir llegint històries com aquelles, però per qualque motiu el còmic infantil ha estat desnonat de la producció editorial durant gairebé dues dècades. I de Disney, pràcticament res. Fa quinze anys Ediciones B va treure en toms l'arc argumental de la vida de Mr. Scrooge (aquí "Tío Gilito"), guionitzat i dibuixat per Don Rosa i considerada la millor història Disney. Hem hagut d'esperar fins ara per a què Planeta DeAgostini adquireixi els drets per publicar el material Disney. Evidentment (i això és una molt grata notícia), l'estrella serà el material de Topolino. L'any passat tornàrem a veure la capçalera Don Miki una altra vegada, amb un recopilatori d'històries de gènere negre, i a partir d'abril comença la campanya de bon de veres, amb la continuació dels recopilatoris i una autèntica perla, la sèrie Wizards of Mickey en format comic-book que durant deu setmanes ens delectarà amb una realitat paral·lela ambientada en l'època de les llegendes, els mags i els herois.
Mickey és un aprenent de mag que no està a l'altura de les responsabilitats recentment adquirides i no li queda més remei que competir en un torneig d'equips de mags per recuperar el cristall màgic que li pren Pete. Els personatges que apareixen són els de sempre, tant els bons (Goofy, Donald o Mickey) com els dolents (Pete), però no viuen allà on els tenim acostumats sinó en una època de fantasia heroica.

El primer número tan sols té temps de plantejar el conflicte que haurà de resoldre l'equip de mags liderat per Mickey, però és realment un plaer tornar a tenir entre mans un còmic meravellosament dibuixat i guionitzat amb gust. Aquest és un material de fa dos anys però entronca perfectament amb aquelles aventures minuciosament dibuixades que feren més agradable l'aprenentatge de la lectura a tota una generació.

Pots llegir les primeres pàgines aquí.

Publicat al Diari de Balears dia 26 d'abril de 2008