Batman y el monje loco

La primera meitat del segle XX va ser l'etapa de màxima esplendor de la literatura pulp, que es publicava en unes revistes en format B5 de paper barat i portades amb dibuixos efectistes i colors cridaners. Les històries eren curtes, de ritme frenètic i sovint amb una clara intenció sensacionalista. El públic natural d'aquestes publicacions de gran tiratge era adult. En les seves pàgines s'hi imprimiren toscament les històries de personatges carismàtics i prototípics com The Shadow, Doc Savage, The Phantom Detective, Zorro, John Carter of Mars i Conan The Barbarian. Tots ells, en diferent mesura i fortuna, varen créixer fins a sortir de les pàgines pulp i s'endinsaren en altres medis de massa com la ràdio, la televisió, el cinema i el còmic. Els seus autors, o bé caigueren en la desgràcia de l'oblit o es convertiren en literats com Isaac Asimov, Robert Bloch, Ray Bradbury, Arthur C. Clarke, Phillip K. Dick i Howard P. Lovecraft. El sublim (i mai superat) Robert Ervin Howard és una desgraciada excepció perquè degut a la seva prematura i incomprensible mort prematura als 30 anys ens va deixar sense possibilitat de gaudir de tot el que hagués escrit. Com sol passar, la influència d'aquest tipus de literatura ha influït en totes les vessants de la cultura en la mateixa mesura que no se li ha estat reconeguda. Els prejudicis vers les formes de la literatura popular amb el temps han donat pas a l'oblit de les fonts, fins al punt de ser-nos presentats productes inspirats en l'essència pulp (o inspirats en altres productes inspirats en l'essència pulp) com a novedosos. El darrer? No Country for Old Men.

El còmic de superherois és el germà petit de la literatura pulp, amb qui comparteix absolutament tot el contingut, el format i la presentació. Això pentura ara no està tan clar, amb aquestes edicions tan magnífiques de paper bo i tapa dura, però als anys trenta i quaranta l'evidència era molt clara. El pulp per a adults i el còmic per a infants i adolescents. Les dues grans diferències entre ambdós formats eren la presentació de les històries, només en text o en text i dibuixos, i la suavització de la violència i la supressió de l'erotisme en el cas dels còmics. Un dels mal anomenats superherois més pulp de tots és el detectiu emmascarat que es fa dir Batman. No puc entendre perquè se l'ha de classificar com a superheroi perquè no té cap superpoder. És tan sols un magnat amb el suficient temps lliure i insomni com per poder expiar l'assassinat dels seus pares fent de justicier nocturn.

Un dels darrers còmics de Batman que han aparegut és un clar exemple de Batman com a projecció de l'esperit pulp a l'actualitat. El signa Matt Wagner i es titula Batman y el monje loco. A la portada s'hi veu un castell tenebrós, retallat en un cel nocturn amb una gran lluna plena i envoltat d'una boirina; en primer terme un paio amb una túnica i una caputxa vermelles, flanquejat per dos llops d'ulls encesos; al fons, el bust d'un Batman molt emprenyat. Més pulp impossible.

A l'interior hi trobam una història molt entretenguda, amb un Batman desconcertat per una sèrie de crims misteriosos que se salden amb víctimes amb el coll destrossat i sense una gota de sang a les venes. Com tothom pot pensar, darrere aquestes malifetes hi ha un vampir, però Wagner és molt hàbil i evita alguns dels tòpics més manyuclats d'aquests éssers nocturns, tot i que no pot evitar el castell i el taüt per dormir. La inclusió d'un culte abominable que com tots requereix un sacrifici és tot un encert perquè augmenta les possibilitats dramàtiques de la història. Batman, per arribar al fons de la qüestió, haurà de superar tota una sèrie d'entrebancs que faran perillar la seva salut. Com no pot ser d'altra manera, finalment venç la justícia, encarnada en el justicier que actua al marge de la llei.

Wagner adapta als nous temps una vella història de Batman amb un guió molt hàbil i un dibuix de forta personalitat. Batman y el monje loco és un còmic de gènere alhora que també és un còmic d'autor. Una bella peça d'entreteniment.

Pots veure les primeres pàgines aquí.