Aguas negras

Comencem per un tòpic: "Tothom té coses a amagar". Parlar de tòpics dóna seguretat, una certa garantia d'estar en sintonia amb el lector. Es pot viure només amb tòpics i mantenir unes llargues i apassionades converses de tòpics. Si a la feina o a l'ascensor, en comptes d'intercanviar unes paraules sobre el debat de Rajoy i ZP o de la mala sort que té darrerament Nadal, et pega per parlar de qualque cosa que realment t'interessa, és a dir de donar una mica de sentit a l'expulsió d'aire, per exemple de la recent edició en català de Watchmen o de la sobrevaloració de No Country for Old Men, l'interlocutor s'altera i aviat cerca amb la vista algú amb quin parlar de temes d'agenda. Però avui, excepcionalment, començarem dient que tothom té qualque cosa a amagar.

Ens passejam a peu, en cotxe, en bicicleta, pel carrer, pel parc, per la platja, pel centre comercial. Ens creuam amb tantes i tantes persones, és un fet tan habitual i anònim, que poques vegades ens aturam a pensar que, com nosaltres, vénen i van a qualque banda. O que, per a ells, les nostres històries no existeixen. Pensar-hi mentre passejam és divertit però una mica aclaparador, i sense cap dubte és un bon exercici per posar el nostre ego al punt que li correspon. Però anar al segon nivell és encara més pertorbador. Mirar la gent, com a individus, i intentar esbrinar quina és la zona fosca que amaga fins i tot als seus éssers més propers és divertit i estimula la imaginació.
Les ficcions ens permeten conèixer les clavegueres dels protagonistes. Nabiel Kanan, amb Aguas negras, el seu darrer còmic, explora aquest camí a partir d'uns personatges i unes situacions que, superficialment, no ens deixen imaginar el que s'amaga sota la superfície, ni els fils que els tenen enganxats uns als altres. James Quinn és un magnat d'Internet que no pot fer front a la crisi que sofreix el seu imperi. Aquest ha crescut tant que s'ha fet feble perquè la seva maniobrilitat escapa al seu control. Però en la seva actitud no veiem una correspondència amb el que aparentment li està passant a la seva empresa. Pareix que se'n fot. Poc a poc anam descobrint què li passa i, sobretot, a partir d'ell i la seva relació amb altres persones, com la seva dona, recorrem la teranyina on hi estan atrapats els altres personatges. No és un còmic amb una trama convencional sinó que es basa en l'exploració de la petita societat que està interconnectada al voltant de Quinn.

Kanan, a qui ja coneixíem per La chica perdida i Cumpleaños turbulento, també editades per Dibbuks, és l'equivalent britànic a Daniel Clowes. Si l'americà retrata una societat completament desquiciada, el britànic té la mala sort de retratar-ne una que encara no està completament perduda. Això és més difícil. Segurament Quinn no és tan genial com Clowes però no hi ha dubte que ha triat un camí complicat, amb unes històries poc comercials per l'extrema normalitat de la superfície dels seus personatges. Aquest camí, amb Aguas negras, ha guanyat solidesa i coherència. Els personatges són completament inexpressius perquè així veuen els esdeveniments que esquitxen les seves avorrides vides burgueses.

El dibuix de Kanan és rotund, sobretot en gestos i positures, d'una violència molt continguda que respon molt bé a aquest aflorament de la zona obscura dels personatges. Una ullada ràpida a les pàgines ens pot fer creure que és monòton, repetitiu i estàtic. Hem de tenir la voluntat d'entrar-hi, de començar a llegir les primeres pàgines, aparentment inconnexes, per adonar-nos que el dinamisme ve per una altra banda més difícil de controlar, per inexplorada i, sobretot, perquè apel·la a l'esforç del lector. Un lector minoritari però existent. Ja era hora que algú es preocupàs d'ampliar lleugerament l'oferta en aquest sentit.

Publicat al Diari de Balears dia 1 de març de 2008