Remember

Hi ha dos productes culturals actuals que m'interessen especialment. Una sèrie de televisió (vista en DVD, naturalment) i els còmics d'un autor xinès. La sèrie és Battlestar Galactica, que replanteja la forma de crear sèries i que té un equip tècnic i artístic mai vist. L'autor de còmics és Benjamin, un jove inconformista amb un talent superdotat que també replanteja la forma en que s'han creat els còmics fins ara. En ambdós casos hi ha un abans i un després de la seva existència. Poden agradar més o menys, i és difícil explicar una evidència tan gran, però no es pot posar en dubte que si bé ara poden passar desapercebuts, en un futur no gaire llunyà seran considerats clàssics influents.

Benjamin representa aquella Xina que desconeixem perquè no està representada en les ambaixades que campegen altivament per la zona de Pere Garau. Llegint la seva obra podem intuir la força primigènia del gegant comunista que està a punt d'esclatar. Benjamin és el paradigma del jove que s'ho replanteja tot, contestatari, culte, amb una formació artística i informàtica admirable i un talent desbordant. Fa tan sols uns mesos Glénat ens va sorprendre amb Orange, la seva primera obra editada en Espanya, i sense esperar que ens recuperàssim del xoc, ara treu Remember, un d'aquells còmics que llegeixes amb una vibració pel cos, com d'estar davant una bellesa intel·lectual perfecte. Per començar, el format és nou. Les mides són les d'un tom manga convencional però ja la coberta ens fa veure que és quelcom diferent. Hi apareix el rostre d'una al·lota, la protagonista, en uns tons càlids que contrasten amb la distància de la seva mirada. Una il·lustració que vessa sensualitat i que està literalment pintada amb eines digitals. Una fullejada al contingut i la màgia de Benjamin ens atrapa. No s'assembla a res del que puguem haver vist en un còmic. El que més crida l'atenció és la gràcia de l'autor per emprar les eines digitals de forma tan original, a més de la seva capacitat de dibuix prodigiosa. No és un dibuix acolorit informàticament sinó que és pintura digital. Es veu el traç dels pinzells de diferents gruixes i la mescla dels colors quan una pinzellada passa per damunt una altra que encara no s'ha eixugat. Però tampoc no es pot dir que imiti l'acrílic o l'oli perquè es veu que es tracta d'un material diferent. Utilitza el tractament informàtic de la imatge emprant tècniques de la pintura convencional.

Remember conté dues històries, la primera de les quals dóna nom a l'obra. Allà hi trobam una al·lota que dibuixava còmics amb molt de talent però ho va deixar per una feina de secretària gràcies als estímuls negatius del seu voltant. En un saló de còmic coneix un dibuixant tan brillant com antisocial i decideix tornar a dibuixar i entrar en la vida d'aquell jove. Sense arribar a ser una història d'amor, els sentiments són els veritables protagonistes; uns sentiments contradictoris que generen sufriment. I de fons, una reflexió sobre la condició artística del novè art.

La segona història és la primera que va dibuixar Benjamin, molt bruta, amb un jove estudiant de belles arts marginal que està negat dins el pou del seu caràcter. També aquí es nota la preocupació de Benjamin per les dificultats que té la joventut de trobar-se a si mateixa en la societat contemporània xinesa.

En ambdues històries la Xina que hi apareix no és gaire diferent de qualsevol societat occidental tecnificada. Benjamin pertany a una generació que lluita per la llibertat creativa de forma indirecta, és a dir esgrimint la seva obra ben alta, no lluitant políticament contra un règim que de comunista ja només té els símbols.