Riyad-sur-Seine

El gènere policíac ha estat sempre molt influït pels medis de massa nord-americans. Des de la novel·la negre fins a les sèries televisives més actuals, han donat idees per elaborar plans criminals, han demostrat que hi ha camins poc fiables, ens han entretingut, fins i tot han marcat tendències de moda i han fet possible mitificar un terrorista d'estat com James Bond. Però, sabem com és el dia a dia d'un policia secret europeu real? quins són els casos que tracta? quins mètodes empra? Un dels darrers còmics editats per Astiberri ens poden ajudar a projectar una mica de llum sobre aquestes incògnites. És el primer d'una trilogia guionitzada per Pierre Dragon i dibuixada per Frederik Peeters. El segon, ja el coneixem. El primer? És un policía dels serveis secrets francesos que pretén donar a conèixer al lector la realitat del seu treball i aquesta és la primera obra de ficció que escriu basant-se en la seva experiència. Just per aquest fet ja ha de ser interessant conèixer de primera mà el que fa realment un policia secret. Un home que té una feina suposadament secreta però ventilada a base de tòpics cinematogràfics pot sorprendre'ns per plantejar-nos el que ens pensam conèixer bé des d'un punt de vista inusual. Efectivament aquesta és l'aportació de Pierre Dragon, a ben segur motllada per Peeters, però que en la substància ens mostra, des de la ficció, que la seva és una feina que té molt de bruta i poc d'heroica, i que a ell li encanta així com és. Dragon esdevé el protagonista de la seva pròpia història, que en aquest cas gira al voltant d'un cas de terrorisme. Dragon, acompanyat de Bernard, un altre policia amb menys responsabilitat, s'agafen la feina amb la passió que tothom hauria de posar en la seva i fan exactament el que se'ls ha encarregat: recopilar informació sobre la trama terrorista que prospera des de París. El que no poden fer és posar límits a aquesta tasca. El fil que segueixen els condueix a una teranyina de dimensions insospitades que directament o indirecta té relació amb el cas. I arriba un punt que la investigació és interrompuda per ordres superiors, com passa a la vida real. Com va passar per exemple amb el crim d'Alcàsser fa deu anys o amb el de ses Salines de fa una dotzena d'anys. Arriba un punt que ja no convé grufar més perquè tampoc no es tracta de que rodin segons quins caps. Dragon no comparteix aquesta opinió però l'accepta. Per això continua treballant i no acaba la seva carrera jubilat anticipadament o amb una mort en estranyes circumstàncies.
El guió és absorbent des de la primera pàgina. Riyad-sur-Seine és un d'aquells còmics que no pots deixar de llegir. Per sort la història és auto-conclusiva, tot i que et quedes amb ganes de devorar els dos àlbums que estan pendents. Entretén amb una història que no deixa de ser fictícia tot i que saps que reflexa la realitat. No és un guió de persecucions, tirs i bufetades sinó que se centra més en la trama i, sobretot, en la part humana. El còmic té això, que no és necessari omplir-lo d'efectes especials per fer-lo atractiu. Com a producte cultural conscientment minoritari, gaudeix d'una llibertat respecte a la tirania del mercat com no té cap (absolutament cap) producte cultural.

El dibuix demostra que Frederik Peeters està destinat a convertir-se en una figura cabdal del novè art. Després d'unes quantes obres personals podem gaudir de la seva obra només com a dibuixant i colorista. Aquest és el seu millor treball fins ara, i s'ha posat el llistó tan alt que si el seu estil queda congelat en aquest precís moment, donarà a la llum moltes obres mestres. Confiï, però, que la corba de creixement continuï. Ni ell mateix sap on pot arribar.

Sense cap dubte ens trobam davant un dels còmics clau d'aquest any que acaba, en una edició d'Astiberri extraordinària. Un còmic que ens entra per tots els sentits d'una manera molt especial: un tacte lleugerament vellutat, una lleugera remor que acompanya una olor de tinta penetrant i una impressió de colors vius que queden apagats pel paper color os.