El joven Lovecraft

Howard Phillips Lovecraft és segurament l'escriptor pulp més ben considerat fora dels circuits friquis. No hi ha dubte que per a a gran cultura el terror és el subgènere més reconegut, segurament perquè es creu que no pot fer ombra als grans gèneres i possiblement perquè és molt lucratiu, sobretot aplicat als formats audiovisuals. Lovecraft va ser un escriptor que sobretot va conrear el terror, fent de pont entre el segle XIX i el segle XX i teixint un univers particular fragmentat i inconscient que posteriorment a la seva mort va ser sistematitzat i projectat cap al futur amb una empenta sòlida. La seva vida va ser una mica peculiar, amb una mare que de petit el vestia sempre de nina i coses per l'estil. En algunes ocasions s'ha recreat una biografia parcial de l'escriptor que donàs continuïtat a l'espai entre realitat i ficció, fent-lo conviure amb els primigenis, profunds, byhakees i una mala fi de personatges humans o no que tantes vegades va retratar amb la màquina d'escriure. L'obra d'avui és un d'aquests exercicis saludables de biografia-ficció. La publica l'editorial madrilenya Diábolo però l'han realitzada un mallorquí i un eivissenc, José Oliver al guió i Bartolo Torres al dibuix.

L'any 2005 formava part del jurat del certamen de còmic d'Art Jove i un dels treballs presentats que més va destacar aquella edició va ser precisament el conjunt de les dotze primeres tires recopilades en el volum El joven Lovecraft. Finalment se'n va dur el premi al millor guió i el seu ressò mediàtic va venir gràcies a la seva difusió per Internet. Aquest fet té molt de mèrit perquè la Xarxa difumina qualsevol iniciativa començada en lletra petita. La constància i, sobretot, el talent dels dos autors han fet que arribin al primer replà del que esper que sigui una llarga i exitosa carrera: l'edició en paper de la seva obra. Llegides així com toca les tires del jove Lovecraft cobren la importància que es mereixen i permeten una lectura seguida, olorant el paper (això forma part del plaer de llegir), per assaborir els matisos i repeticions que fan de la tira un format difícil per als autors i molt gratificant per als lectors.

Efectivament com podem suposar pel títol del volum i el dibuix de la portada, assistim a una primera adolescència de l'escriptor de Providence completament inventada, amb moltes referències a la seva obra i influències, però sense convertir-se en un llibre hermètic només apte per a iniciats en l'obra de Lovecraft. Per gaudir en gran mesura de l'humor i la subtilesa de les tires no és necessari ni tan sols haver llegit una sola lletra dels relats lovecraftians, ni tan sols haver vist cap imatge de Cthulhu. Això és un gran encert i fa que el públic potencial sigui relativament ampli, però per gaudir completament de l'humor d'aquest còmic és molt millor tenir unes nocions mínimes del cicle de Cthulhu. La idea evidentment és aquesta, i Oliver sap jugar amb les dues variables d'una forma prou madura.

El dibuix de Torres és caricaturesc i sinistre a parts iguals. L'humor del guió troba en el traç de l'eivissenc un aliat imbatible, un còmplice que ara és més convencional i suara més friqui. Amb les més de vuitanta pàgines de tires recopilades, assistim a una evolució imparable cap a la rotunditat que ens fa preveure que el millor encara ha de venir.

L'edició de Diábolo és un clar exemple de feina feta amb amor. El resultat és un petit volum apaïsat que amb el seu color sèpia, imitant la fotografia de principis de segle XX, crida l'atenció per la seva aparent austeritat.