Tres destellos blancos

Tres destellos blancos és un còmic ideal per relativitzar el ritme del temps. En una època vertiginosa i múltiple com la nostra, on només encaixes quan deixes de preocupar-te per encaixar, la velocitat, conseqüència de la sensació de falta de temps, ha passat a ocupar un lloc preferent en la nostra vida. Hem acceptat aquest fet com una realitat inel·ludible i ha arribat un punt que no sabem tenir un moment de repòs, que tenim por al buit. Si a qualque moment ja no tenim coses urgents, en comptes de dedicar temps a activitats reposades, posam la tele, que és pitjor que no fer res.

Per tot això, és molt convenient l'edició d'obres com Tres destellos blancos, que fa poc a tret Ponent Mon. Una obra d'un desconegut Bruno Le Floc'h que ens transporta a una altra època, no molt llunyana, en la que el temps es mesurava d'una forma més alentida. L'any 1911 un jove enginyer arriba a un petit poble costaner de Bretanya amb la missió de construir un far unes milles mar endins. El pragmatisme pausat dels vilans desconcerta l'enginyer, que du amb ell l'entusiasme i la fe en el progrés propis de la ciutat. Allà les coses van d'una altra manera i la mar és qui marca l'activitat humana. Tot i la resistència de l'enginyer per entendre-ho, aviat tendrà les primeres evidències de l'omnipòtència marina. La construcció del far es converteix en una tasca llarga, molt penosa i gairebé absurda. Al final, el progrés triomfa, però l'enginyer ha viscut una experiència que el marcarà durant la seva vida, i li farà veure que tot, fins i tot el temps, és relatiu.

Vist així l'argument pareix poètic, i efectivament ho és. Sota l'aparent simplesa argumental i gràfica d'aquest àlbum hi podem trobar una bona partida de nivells de lectura: poètic, simbòlic, èpic, ecologista, sentimental... Històries així, bàsiques en la forma i complexes en el fons, fan que la lectura sigui un dels plaers més saborosos. Un plaer que per ser gaudit necessita un entrenament i una constància. Però la compensació val mil vegades l'esforç.

L'edició de Ponent Mon és impagable. No hi ha res com tenir un gust polièdric: a l'hora de seleccionar les obres a publicar, el paper i l'encuadernació més adient. Un llibre no és només un recipient de lectura. També és un objecte. I el lector habitual és en certa forma un fetitxista. El llibre es gaudeix amb la vista, l'olfacte, el tacte i l'oïda. Això ho saben molt bé els responsables de l'editorial tarraconina.