Macanudo #2

L'esperat segon recopilatori de les tires de Liniers ja ha aparegut. Aquest argentí és sense cap dubte el successor de Quino, amb un humor una mica més poètic però igualment perenne. Continua aprofundint en la condició humana mitjançant petites històries de gent insignificant i d'algunes comunitats curioses, com la dels pingüins, que no volen perdre de vista el far que els serveix de referència, o els follets, que formen un grup de gent molt peculiar.

Liniers ja ha establert microuniversos amb les seves regles i els seus personatges, que protagonitzen unes tires directes a la intel·ligència. El seu gran valor és, sobretot, fer-nos riure de nosaltres mateixos, però també esdevenir un humor que perduri. Si el model és Quino, l'objectiu és certament molt atrevit. Jo apost a que el pas del temps em donarà la raó en la seva atemporalitat.

Per cert, m'encanta que l'editor hagi emprat una citació meva a la contraportada d'aquest àlbum. Llàstima que només digui el mitjà on va aparèixer la crítica (Diari de Balears) i no el meu nom.