Corea

Viatjar està a l'abast de tothom. L'oferta turística és variada en destinacions i preus, fins al punt de trobar paquets turístics que ens surten més barats que quedar-nos a casa nostra. Lògicament la qualitat d'aquest hipotètic viatge no serà massa gran, però en vista que s'està imposant el mal gust (directament relacionat amb l'increment de tendes de roba falsificada), i que és el mateix una cosa bona que una cosa dolenta, no és d'estranyar que el principal atractiu de l'oferta turística no sigui altra cosa que el preu final i que tot estigui inclòs. Una parella pot dubtar entre un creuer pel Carib o una setmana a la Lapònia finlandesa, sense saber on és ni un lloc ni l'altre; després de vint minuts d'asseure's amb la comercial de l'agència de viatges els dubtes han augmentat: la Cracòvia Especial sant Valentí també pareix interessant i la Tierra de Fuego romàntica promet aventura controlada. Finalment es decanten per una Galícia celta perquè han rebut la promesa de veure en moviment el botafumeiro (que tampoc no saben què és però per la foto del fulletó pareix una mica emocionant) i una degustació de lacón con grelos. El perill que correm els occidentals massa acostumats a una vida estàndard és a exigir una adaptació de la nostra destinació vacacional als nostres capricis. No em faceu opinar sobre la gent d'aquí que paga una pasta gansa per anar a l'altra punta de món per passar quinze dies assolellant-se en una platja.

L'èxit del projecte Japón visto por 12 autores ha fet que es repetís l'experiència amb un país més desconegut i minoritari: Corea del Sud. El resultat ha estat un volum de característiques semblants a l'anterior i titulat Corea vista por 12 autores. Sis autors coreans i sis europeus ens donen la seva visió del país des de dins i des de fora amb dotze històries curtes unides per la temàtica i per la intenció d'ajudar-nos a diluir el desconeixement de l'essència coreana. Una vegada llegit el volum, es veu clarament una dicotomia entre els autors del país i els estrangers. Està clar que els quinze o vint dies que els francesos han passat a Seül per documentar-se per fer la seva història no han bastat per captar el tarannà coreà. I aquí enllaç amb la introducció: la globalització del turisme fa que pugui ser exactament el mateix passar unes vacances a Corea del Sud que a Normandia. Amb això no vull dir que les històries franceses no tenguin interès; ben al contrari, em pareixen ideals per veure les diferències de percepció d'una mateixa realitat per part d'individus aliens a ella. Ha estat un alleujament veure que cap dels autors europeus ha caigut en la temptació de recrear una altra vegada la tòpica situació del civilitzat enmig d'una societat exòtica que li serveix per riure. Tots ells han estat respectuosos, tot i que en no poques ocasions no han frenat la seva sorpresa davant els fets o l'absència d'ells en una societat molt diferent al que consideram canònic.

Els coreans responen amb històries que ens poden parèixer estranyes, i que sens dubte contribueixen a que aquest volum sigui més minoritari que el dedicat a Japó. Conscients que posseeixen un patrimoni cultural i tradicional desconegut, l'exploten evitant ser massa explícits. Basta veure la portada, on tan sols hi apareix un nin coreà amb llàgrimes a les galtes, calçat amb unes sabates d'adult, un bol a les mans i una espècie de capell-capa de vímet a sobre. Ni una sola explicació del que significa. I resulta que il·lustra una tradició coreana una mica humiliant: quan un infant pixa al llit els seus pares l'obliguen a demanar sal als veïnats amb aquesta indumentària fins que creuen que ja n'hi ha prou.

El dibuix és molt variat, convertint aquest volum en un catàleg de formes d'entendre la plàstica del còmic en l'actualitat, amb el condicionant que la totalitat de les històries estan fetes en blanc i negre. Hi tenim des d'un estil humorístic de Mathieu Sapin o de Catherine Muller fins a un realisme de Choi Kyu-Sok o de Chaemin, amb tota una gradació de matisos estilístics que afecten al tipus de traç o als convencionalismes del llenguatge del còmic. En definitiva Corea vista por 12 autores és un bon còmic per tastar dotze maneres completament diferents d'entendre el novè art i, sobretot, per descobrir un flotó d'autors coreans molt joves d'un talent extraordinari.