L'amic Guillem March s'ha posat al capdavant d'una revista de còmic molt personal, que comparteix amb el seu colorista Jaime Herrera i el seu cosí Guillem Dols. Els tres omplen les pàgines d'aquest primer número de Tangaroa com a autors de les seves respectives històries, guionitzant-les i dibuixant-les tot sols. Tres autors amb uns estils ben diferents, tenint en compte que March és capaç d'adoptar estils gràfics ben diferents, com ho ha demostrat sempre i com també ho fa aquí.No coneixia la feina d'Herrera i de Dols. El darrer, amb un estil caricaturesc molt concret, té un humor àcid que m'ha agradat molt, tot i que a vegades una mica massa fàcil pel meu gust. La millor història seva és la darrera, sobretot la pàgina on es desenvolupa la brega. Quin plaer!
Herrera em confirma que som una persona de cultura plana, que prefereix el conte més fluix de Lovecraft a una novel·la de Proust. No he entès gens ni mica la seva història principal d'aquest número, Paraíso. Està dibuixada amb molta delicadesa, i segur que és l'hòstia, però no hi he aconseguit entrar.
De March poca cosa puc dir. Cada dia dibuixa millor, i els seus guions tenen una energia vital que fa que no et fixis que a vegades el que conta és més trivial del que pareix. La història de continuarà Karla crea una expectació que fa maleir l'anunciada periodicitat bimensual de la revista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada