Aquest és un manga ben estrany. Conta en primera persona les peripècies que va consentir tenir un mangaka cansat de la vida que duia, tot i tenir una bona feina creativa i una família. Ho va abandonar tot per convertir-se en un rodamón en el més ample sentit de la paraula, dormint a l'aire lliure i menjant els baleigs que trobava al fems.Dic que és estrany perquè el que conta és prou dramàtic i xoca amb el to de la narració, desenfadada i humorística, composta més per escenes entrellaçades que per un sol fil conductor de la història. L'autor, Hideo Azuma, no pretén en cap moment explicar-nos els motius que duen al protagonista a abandonar una vida aparentment poc traumàtica (pentura una mica rutinària i avorrida) per abocar-se en un malviure sense límits. Com tampoc ens pretén cansar amb pamfletisme sobre la llibertat de l'individu, la recerca d'un mateix o el destí. Per sort, ens ofereix un relat entretengut i sense moralina, amb alguns passatges realment commovedors. Però sobretot ens ofereix una galeria de retrats psicològics, començant pel protagonista, digne d'analitzar.
El dibuix és diminut, amb uns personatgets compactes i tot molt arrodonit. Presentat en un blanc i negre amb alguna trama grisa i moltíssimes vinyetes per pàgina. Està clar que Azuma té molt que contar d'aquest personatge, que arribam a conèixer íntimament. Una gran troballa de còmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada