12 de gen. 2007

Black Jack #1

Ja era hora que s'editàs així com toca a Espanya Black Jack, d'Osamu Tezuka. Fa gairebé una dècada va aparèixer una dotzena de volums d'aquesta sèrie. Va ser el primer que vàrem poder gaudir d'aquest geni, i ho va editar Glénat. És, per tant, just que la reedició "definitiva" també l'ofereixi la mateixa editorial. Entre una cosa i l'altra, haurem hagut d'esperar trenta-quatre anys per tenir a l'abast aquest clàssic. Quin és el secret d'aquesta obra? Tezuka la construeix a base d'històries curtes autoconclusives, però que van teixint la tridimensionalitat del personatge principal, un enigmàtic cirurgià, el millor del món, que treballa clandestinament a canvi de quantitats de doblers realment indecents.

Amb el primer volum ja ens podem fer una idea del que ens trobarem all llarg de tota l'obra completa: una delicada sensibilitat per analitzar la naturalesa humana, tan contradictòria, amb històries estremidores realitzades amb la passió que caracteritza els que fan feina a gust. Unes de més realistes, unes altres francament delirant, totes les propostes argumentals de Tezuka són interessants. Així i tot, si he de destacar una història d'aquest volum, serà El quiste teratomatoso, perquè entre altres coses és la primera aparició d'un personatge femení originalment pertorbador que acompanyarà el metge al llarg de la sèrie.

3 comentaris:

hazey jane ha dit...

Uf, Tezuka! Ara estic llegint "el árbol que da sombra". Quina meravella! Potser la seva obra mestra (amb permís de "Adolf")?

xavier ha dit...

Jo vaig cometre l'error de creure'm la publicitat i vaig comprar "Ray", que en teoria era un homenatge a Black Jack, però va resultar que estava a anys llum de "Black Jack". O sigui que cal refusar imitacions :-)

Per cert hazey jane, a mi "el arbol que da sombra" em va agradar més que "Adolf".

Jaume Salvà i Lara ha dit...

Bono! El tenia en reserva... ara mateix em pos a llegir El árbol que da sombra.