6 de des. 2006

Ice Haven

Algú va encunyar el terme "homo ludens" per etiquetar l'ésser humà de l'era consumista, aquell que disposa de molt de temps lliure i un període més o manco generós de vacances. El "sapiens" dóna pas al "ludens" perquè és molt més interessant per al sistema el consumista que el pensador (conceptes que no són contradictoris però tampoc sinònims). Curiosament, com més temps lliure hem disposat, més problemes mentals han aparegut. Hi ha tota una bateria de psicopatologies pròpies de la vida urbana i desconnectada dels sectors productius. És la humanitat més feliç ara que disposa de més temps lliure? No m'atreviria a dir que sí. De poc ençà es respira un grau de crispació i d'individualisme egoista que generen un malestar que repercuteix en distint grau a tots els implicats. A això hi hem d'afegir la sensació d'absurd que envolta la vida de molta de gent que fa estona que ha deixat de tenir il·lusions i senzillament es dedica a deambular per la vida i projectar la seva creixent frustració cap a la resta d'individus que es creuen amb ella com a decorat de la seva insípida, tòpica i avorrida pel·licula vital. Aquest és un tema que m'apassiona, la frustració humana, les seves causes i les seves conseqüències. Tot aquest grau de misèria va acompanyat d'una apatia per la novetat i una negació de la pròpia capacitat per sortir del fang. Bé, més que negació, sovint és una desconeixença dels propis mecanismes que permeten la superació personal positiva. Un dels autors que més s'ha preocupat per tot això és Daniel Clowes. La totalitat de la seva obra madura gira al voltant de la reflexió sobre l'"homo ludens" nord-americà, amb títols destacats com Como guante de seda forjado en hierro, Ghost World o David Boring, tres obres imprescindibles, sobretot la primera, per entendre la magnitud del còmic com a art total. Fa poc ha aparegut la darrera obra seva, editada per Random House Mondadori amb el seu segell Reservoir Books. Aquesta és la tercera incursió de l'editorial catalana en el còmic i he de dir que hi entra amb petjades fermes, fins al punt que l'obra que ens ocupa avui podria endur-se'n qualque premi important al Saló del Còmic de Barcelona de l'abril.

Ice Haven és una novel·la gràfica que agafa el nom d'un poblet fictici dels EUA que viu en uns anys cinquanta atemporals. A simple vista els seus habitants viuen una vida completament normal, passejant, fent feina, arreglant el jardí, mirant la tele, comprant al supermercat... una calma envejable que fa entreveure la qualitat de vida que hem arribat a aconseguir a l'era postindustrial. Però tot és un escenari fred de cartó pedra poblat de siluetes retallades. El tema és el de sempre en l'obra de Clowes, però el que fa de Ice Haven el millor tebeo de l'autor i un dels millors de les darreres dècades és la forma en que ens presenta el seu tema preferit. L'àlbum està fragmentat en capítols de dues pàgines com a molt que estan protagonitzats per alguns dels habitats del poblet. Ben aviat ens adonam que la calma és una calma tensa i qui més qui manco té trastorns de personalitat i molta molta frustració que s'exterioritza de formes diverses. Els personatges tenen una terrible necessitat de reconeixement per part dels altres però no tenen força per fer res objectiu que permeti fer-ho. El nexe d'unió és el segrest d'un nin que nom David Goldberg, a qui Clowes dedica la primera i la darrera història de l'obra. Entremig, els personatges van entrecreuant els seus camins d'una forma molt trista perquè pareixen castrats per a qualsevol tipus de comunicació.

Per primera vegada podem gaudir d'una obra completa de l'autor feta totalment en color, emprant diferents tècniques i formats segons el que ens va contant en cada petit arc argumental. El xoc entre el dibuix, estàtic i a pics maliciosament impersonal i el guió, que escarrufa no pel que diu sinó pel que deixa sense dir, provoca un impacte molt gratificant, sobretot a qui ja està entrenat en la lectura de les obres més críptiques de Clowes. L'únic problema que té aquest producte és la tipografia emprada en els globus: una variació de la terrorífica Comic Sans. De qualque forma aquesta editorial novella en el còmic havia de pagar la novençada.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,
m'agradaria saber si el còmic d'ice haven ha estat traduït al català.

Gràcies,

Jaume Salvà i Lara ha dit...

Desgraciadament no, i no tenc notícies de que sigui així aviat.