Off Road

El que podria haver estat el començament perfecte d'unes vacances evasives es va convertir en un dia completament absurd, sense greus incidències però sí incòmodes molèsties. Només els humans ens arribam a complicar tant la vida com per enfangar-nos en situacions impossibles de sostenir amb un mínim de lògica. Allà on hi hagi un terratrèmol amb ones gegants incloses sempre hi haurà aquells centenars o milers que perdran la vida perquè s'han posat a filmar en vídeo enlloc de partir cametes me valguen. La consolidació del temps lliure com a dret inal·lienable, amb el que estic molt d'acord, té uns efectes colaterals variats i molt entretenguts d'observar. Les possibilitats d'ocupar aquest temps lliure varien en funció del poder adquisitiu del subjecte, però en el pitjor dels casos sempre hi ha més formes d'entreteniment que capacitat de tastar-les totes. En general, les més atractives, les més estimulants, duen una càrrega de risc que tanmateix les fa més excitats. Si es té ocasió de fer qualque cosa excepcional ningú ho dubta, sobretot si s'és jove i immadur. La despreocupació de les conseqüències, característica de l'adolescència, fa que experimentem sensacions que d'una altra forma ens perdríem. I ara l'adolescència s'ha allargat al manco una dècada més.

Off Road és una novel·la gràfica de Sean Murphy que parteix d'una situació que podria exemplificar el que acab de dir: tres paios decideixen passar un dia d'aventura pel camp amb un jeep groc que el pare d'un d'ells li acaba de comprar. Són tres amics, de complexió i caràcter diferent, però que coincideixen en que s'ho han de passar bé fent el boig com mai no ho han fet. El protagonista pentura no s'hi hagués apuntat si no necessitàs una mica d'emoció per oblidar, al manco momentàniament, la que havia estat la seva al·lota fins aquell matí. S'havien de menjar el món a base de trepitjar la naturalesa amb les gruixudes rodes del tot terreny i un petit incident, tan previsible que la seva materialització no fa més que demostrar el grau d'inconsciència del trio, els complicarà la vida i els farà descobrir que tot és relatiu.

El principal atractiu d'aquest tebeo és la facilitat amb la que Murphy ens fa participar dels esdeveniments de forma condescendent. Tot i que un moment donat podem compartir amb els tres joves les ganes de fer qualque cosa diferent, encara que sigui un dia, ben aviat la narració ens col·loca en una posició equilibrada entre objectivitat i subjectivitat, fent que tard o d'hora ens lamentem de les beneitures que fan sense que sigui necessari, i la conseqüència tan embarasossa com evitable. El que podria ser una història no massa original contada d'una forma estàndard esdevé un exercici subtil de recolocació del punt de vista del lector, fent que passem d'estar implicats i fins i tot compartir l'emoció inicial, a veure els esdeveniments des d'enfora, per tornar a apropar-nos als personatges i compartir el seu patiment i, sobretot, la imprevisibilitat de la ressolució.
Murphy és un autor que ha treballat per DC Comics i per Dark Horse com a dibuixant mercenari. Aquesta és la seva primera obra personal, on ha donat forma a les seves inquietuds argumentals i plàstiques. Demostra un domini dels recursos dels diferents llenguatges que formen l'art seqüencial, essent especialment hàbil amb el dibuix d'escenaris, objectes, vehicles i gestos corporals. Allà on es queda molt fluix en les expressions facials. Tot i que caracteritza els diferents personatges d'una forma inequívoca, les seves cares s'assemblen massa, especialment pel que fa al nas. Xoca bastant veure amb quina fluidesa aconsegueix positures corporals creïbles a pesar d'estar fetes amb un traç molt estilitzat, mentre que les faccions són tan limitades.

No ha passat molt de temps des de que aquesta obra ha aparegut als EUA fins que hem pogut gaudir de l'edició espanyola a càrrec de Dibbuks. Això és indicador de la rapidesa de reflexos del seu editor, així com del seu bon gust. Ambdues coses són molt importants per competir amb possibilitat en un mercat petit i saturat.