Aquest tebeo de Hope Larson és un projecte molt arriscat perquè no es fonamenta en cap dels elements que donen una garantia d'èxit comercial, encara que sigui mínim. Per què? És una història introspectiva, en la que la protagonista viu amb molta presència un somni relacionat amb un cavall (blanc, a pesar del títol), sense que ella pugui aclarir què significa. Aquests passatges s'intercalen amb altres de la seva nova vida als EUA, on la persegueix un enigmàtic jove que li fa fotos.El punt fort d'aquesta obra no és l'argument sinó l'apartat gràfic. Aquí és on Larson, amb un dibuix precís però de formes arrodonides, amables i suaus. El muntatge de les vinyetes també destaca per la seva diversitat i per l'absència de contorn de vinyeta. D'aquesta forma els limits entre elles, formats pels carrers, queden més difusos, contribuint al caràcter oníric de l'obra.
El corcel gris vendria a ser l'equivalent en literatura a una poesia que utilitza mots per suggerir sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada