15 de set. 2006

Super Fly

El blaxploitation és un gènere cinematogràfic que es va popularitzar a principis de la dècada de 1970. englobat en el que s'ha volgut anomenar trash cinema, que sacrifica els suposats valors artístics del cinema en favor del sensacionalisme, anant al gra, ja sigui en sexe, sang o violència, jugant amb el límits imposats per la moral. Vé a ser en cinema el mateix que el pulp en literatura. Això no vol dir que tot aquest tipus de cinema sigui dolent, mal fet o actuat de qualsevol manera. De fet, amb el temps, s'ha convertit en objecte de culte per moltíssims de fans anònims i de cineastes com en Quentin Tarantino, qui deu molt, per no dir tot, a aquest tipus de cinema.

Concretament el blaxploitation són pel·lícules interpretades per actors negres,i dirigides a espectadors negres i que tracten els temes afroamericans tòpics: drogues, mala vida, prostitució, violència, corrupció... A mi particularment és un gènere que m'encanta, i posats a comentar, començaré per Super Fly, una producció de 1972 considerada una fita del gènere. El protagonista és un traficant de mitjana categoria que vol deixar el negoci per viure tranquil. El problema és que aquest negoci no es pot deixar perquè qui s'hi queda no vol córrer el perill de ser acusat, per la qual cosa en Youngblood Priest s'ha d'enginyar per aconseguir èxit en la seva decisió. Aquesta és una de les pel·lícules a les que va recórrer en Tarantino per realitzar la seva lloada Pulp Fiction. Uns diàlegs esplèndidament concrets, unes actuacions irregulars que fan sobredestacar la del protagonista, en Ron O'Neal, mort fa dos anys d'un càncer pancreàtic, una filmació amb un toc d'aficionat molt adequat, una ambientació, un vestuari i uns pentinats ben setentera i, sobretot, una magnífica banda sonora realitzada pel cantant de soul Curtis Mayfield. Ideal per introduir-se en aquest gènere i descubrir que tot està descobert.

Cap comentari: