Sol

Veig amb alegria que en Richard Corben segueix en plena forma, després de massa anys sense saber notícies seves, que donaren pas a una tanda de treballs d'encàrrec per a DC, Dark Horse i Marvel, ara ens arriba un treball seu que recull l'essència de les seves curolles primigènies. Un còmic book de tan sols 48 pàgines que pot passar desapercebut a causa del disseny de la portada. Pertany a una col·lecció anomenada Solo que dedica cada número a un autor diferent i que conté unes quantes històries autoconclusives. El problema és que totes les portades són gairebé idèntiques, i només canvia el nom de l'autor, situat a la part superior, i un dibuix representatiu del contingut, situat a la part inferior. Sigui com sigui, a hores d'ara hi ha a les llibreries especialitzades el número dos d'aquesta col·lecció, dedicat com ja he dit a en Richard Corben. Aquest artista va donar-se a conèixer en l'underground de principis dels anys 70, quan ja tenia 30 anys, i durant dues dècades va realitzar un bon grapat d'obres mestres. Des de la primerenca Rowlf fins a la tendra Mundo Mutante, passant per la sèrie Den i la que per a mi és la seva millor obra, Las mil y una noches, són tantes les pàgines amb les que ens va gratificar, i tantes les seves aportacions al còmic com a art, que no es poden resumir en una breu introducció en aquesta modesta columna. Les generacions que ara es troben entre els 30 i 45 anys i que seguien les seves històries serialitzades en les mítiques revistes d'en Josep Toutain com Creepy o 1984 aplaudiran aquesta iniciativa, que tanmateix té gust a poc. La sang jove i inquieta, que gosi entrar en els temples friquis on es venen tebeos, i que superi la temptació de quedar-se enrocada en les prestatgeries dels mangues i dels superherois, pot conèixer per primera vegada el que possiblement és el millor dibuixant de còmics de la història.

Les històries que podem trobar en aquest exemplar són de temàtica molt variada, però totes elles comparteixen aquell regust a terror una mica passat que va caracteritzar la seva època daurada. El tesoro de Belzon ens condueix a les arenes del desert egipci, on un cercador de tresors es topa amb una tomba faraònica intacta custodiada per una donzella. El cíclope ens conta la darrera batalla per la supervivència d'una raça en perill d'extinció. La vuelta a casa transcorre al Llunyà Oest, amb uns facinerosos que fugen de la justícia per trobar-se amb un altre tipus de justícia. La plaga se situa en l'Edat Mitjana, amb un senyor feudal que es vol aprofitar d'un brot de pesta blanca però que li fuig de les mans. I El espectro és una història de zombis amb un protagonista que ens dóna una bona sorpresa.

Tant el guió com el dibuix de les quatre primeres històries són d'en Corben. Com sempre la part més fluixa de la seva obra (si és que en té qualcuna) és el guió, que peca d'ingenu i simple. Per contra, el dibuix segueix essent tan poderós com el que més, i el tractament del color és senzillament genial, tant en les històries en les que predomina la línia com en la que el volum es modela a partir del color, prescindint del dibuix. En Corben sempre ha destacat pel domini de totes les tècniques pictòriques que han contribuït a crear el seu estil, fins i tot ha estat creador d'un procés d'acoloriment molt laboriós. A hores d'ara l'aerògraf és una peça de museu i ha estat substituït per programes informàtics i impressores a color. En Corben ha adaptat les noves tecnologies al seu estil sense passar gens de pena, com es pot veure en aquest còmic. Així i tot, sempre he preferit el Corben que fa predominar la línia perquè és tot un plaer gaudir dels seus dibuixos entintats de la forma en què ho fa. La darrera història té guió i color aliens però s'amaren de les qualitats corbenianes i no hi desdiuen. El color d'aquesta, tot i ser excel·lent, es veu que no és seu perquè utilitza un sistema de textures en capes més propi de dibuixos convencionals.