El derrotista

Vàrem conèixer Harvey Pekar al cinema, en una pel·lícula molt peculiar anomenada American Splendor. Segurament aprofitant aquest fet, Planeta DeAgostini va publicar fa uns mesos El derrotista, una novel·la gràfica autobiogràfica, tot i que està dibuixada per Dean Haspiel. Des de l'emigració dels seus pares de Polònia als EUA, fins al dia d'avui, aquest còmic ens conta alguns dels esdeveniments més importants de la vida d'aquest funcionari jubilat que escriu guions i crítiques de jazz. Es veu que Pekar és un home que necessita explicar la seva vida constantment, segurament per esvair alguns fantasmes que el torturen, especialment al voltant de la relació amb la seva família. El derrotista, com el seu nom indica, és l'exaltació d'una vida no exactament ordinària però sí en gran part gris. Pekar es recrea amb els tòpics del seu caràcter, sullíssim, i sap donar al públic que l'ha acompanyat durant dècades allò que espera d'ell. La resta de gent? Llegeix una obra no massa llarga i entretenguda, pentura una mica autocomplament, però tal i com estan les coses, m'estim més l'autocomplaença de qui fa feina que de qui no en fa.