Aquest és un dels tebeos que havien quedat indefinidament pendents de llegir. A la fi ho he pogut fer i la veritat és que no m'ha decebut en absolut. El títol no pot ser més explícit. Fermín Solis, l'autor, conta anècdotes, gran part de les quals són pròpies. El més interessant, i el que fa que aquest còmic sigui molt recomanable per a gent que té l'humor semblant al meu, és que Solis aconsegueix analitzar de forma àcidament crítica la gent de la meva generació i la societat que ens envolta. Parli de la seva infantesa, parli de la seva actualitat, llegir Solis és sempre un plaer perquè sap quins elements emprar per transmetre el missatge concret. Quedam a l'espera del número dos de Las pelusas de mi ombligo, que ben aviat tendrem a les llibreries especialitzades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada