16 de set. 2012

Angela della Morte

Després d'estar gairebé dues dècanes rient-nos dels vuitanta, ara comencem a veure aquells anys amb una mica de respecte, i fins i tot veneració. S'hi feren pel·lícules molt bones, trascendentals i frívoles; musicalment foren molt potents; i també s'hi feren còmics extraordinaris, de tots els estils, fins i tot de superherois. Estic content que la recuperació d'aquella dècada no estigui només cenyida a la moda i a la proliferació de Ray-Ban fetes a Itàlia (que no són, ni d'un bon tros, com les Wayfarer que copien).
No fa molt estrenaren Super 8, ambientada en aquells meravellosos anys, i fa tan sols unes setmanes el mateix Ridley Scott ens tornà a sorprendre amb Prometheus, un film per discutir però amb un regust vuitanter que no només es redueix als dissenys dels vestits de cosmonauta. Tot això camina cap a la direcció que ens durà a normalitzar la nostra relació amb el nostre passat cultural, i a acceptar que la cultura popular pot ser tan o més valuosa que la de museus i recitals de poesia.
La nostàlgia pot ser un pes que ens impedeixi avançar, però també pot ser un element molt positiu, si ens serveix per encoixinar la nostra ment alhora que acceptem que la vida continúa. El nostre passat és el millor per a nosaltres, però això no és un sentiment exportable, a no ser que primer es passi pel filtre adequat i s'ofereixi renovat tant a les noves generacions com a aquelles més madures que, per qualsevol circumstància, passaren la seva infantesa i adolescència sense col·leccionar nostàlgies futures.
Editora de Tebeos és una d'aquelles empreses editorials espanyoles que millor ha entès aquesta realitat. La seva tasca va enfocada a rescatar de l'oblit clàssics i posar-los a l'abast del públic actual, però també a obrir nous camins amb còmics de tendències molt diverses però que comparteixen un grau d'incorformisme important.
A mig camí s'hi troba el còmic d'avui, Angella della Morte; una obra de l'argentí Salvador Sanz novedosa a partir d'ingredients coneguts. La temàtica, per exemple, és una mescla de ciència ficció i terror, dos gèneres que el fascinen des de la seva infància als vuitanta i que considera molt compatibles. Alien, de Ridley Scott, demostra que té raó.
La protagonista nom Angela i és una agent secret al servei dels Laboratoris Sibelius, una corporació que té un enfrontament duríssim amb el Govern Fluo pel control mundial. La lluita se centra en el supòsit que el cos i l'ànima es poden separar, i aquesta pot ser reubicada en un cos buit. D'aquesta manera, les ànimes de polítics i banquers de tot el món són reemplaçades per les d'agents al servei d'una de les corporacions.
El còmic és una recopilació de material que aparegué en dues revistes i està dividit en dues parts ben clares: en la primera l'autor se centra en la separació de l'ànima del cos i en la seva introducció en altres cossos, mentre que en la segona s'ha anat una mica més enllà i és possibble l'extirpació quirúrgica de la maldat. En la primera part Angela du a terme unes missions d'infiltració a la Terra, mentre que en la segona està convalescent a la Lluna després d'haver estat sotmesa a l'operació.
Com es pot veure, la base beu de la ciència ficció clàssica, amb una bona dosi de metafísica, tot i que l'ànima és aquí una entitat física intangible i no part d'una creença religiosa. La idea de Sanz no és plantejar reflexions sobre qui som, d'on venim i a on anem, sinó sobre assumptes més temporals, com ara la moral o la falta d'ella en les empreses i governs que es van convertint en depredadors que viuen d'esquena a la realitat de la societat.
La sensació que dóna el còmic és que Sanz ha creat un univers ric, coherent i creïble, i una vegada fet, hi ha col·locat la història de n'Angela. A més, la protagonista és una autèntica antiheroïna perquè està gairebé grassa, és temerària, conflictiva i inepta. És una persona normal i corrent que, com a tal, està incòmoda amb el seu cos, senyal inqüestionable d'infelicitat. Sanz la fa tan humana que podem esperar qualsevol cosa de la seva interactuació amb el món que li ha tocat viure. I així i tot, l'autor és tan hàbil que ens sorprèn amb un final sinistre i molt pertorbador, fent acabar la història quan no volem que acabi, perquè sabem que ens trobem davant un excel·lent començament.
El dibuix és molt realista, en un blanc i negre minuciós que beu tant de l'obra d'en Richard Corben com de n'Enki Bilal (una altra vegada els anys vuitanta).
Es tracta, en essència, d'una obra molt recomanable per a nostàlgics i per a neòfits, sempre i quan estiguin disposats a passar-s'ho bé alhora que se'ls dóna la possibilitat de baixar al nivell més profund de la reflexió.


Publicat originalment al dBalears dia 26 d'agost de 2012

Pots adquirir aquest còmic a Gotham Còmics.