28 de set. 2012

Alien

James Cameron era un jove camioner canacenc de 22 anys quan va veure Star Wars l'any 1977. Aquella pel·lícula, per a ell en concret, va ser l'incentiu que necessitava per donar sentit a la seva vida. Va voler ser com George Lucas, i la resta és història.
Ridley Scott tenia trenta-nou anys quan va veure Star Wars. Ja havia fet una pel·lícula, estrenada el mateix any, anomenada Els duelistes; un film que només es recorda per la seva gran qualitat visual. Ell mateix ha reconegut que, quan va veure la pel·lícula de Lucas, es va sentir ridícul per haver pecat de sobèrbia anticomercial amb el film dels duels entre Carradine i Keitel. La seva següent pel·lícula va ser Alien.
Aquest són els testimonis de dos dels cineastes més influents de l'actualitat, alhora que més prestigiosos, i que no haurien fet el que han fet si George Lucas no hagués obert la porta d'un camí molt satisfactori i lucratiu. La saga de Star Wars pot agradar més o menys, però l'audiovisual d'avui dia li deu gairebé tot, des de la forma de produir a la forma de promocionar.
Ara que s'acaba d'estrenar Prometheus, torna a ser actualitat Alien. En primer lloc perquè també la dirigeix Scott, i en segon lloc perquè és en certa forma una preqüel·la, encara que amb entitat pròpia. Segur que a hores d'ara qui més qui manco ha vist ambdós films, així que sobren les paraules explicatives.
Com va fer Lucas amb Star Wars, Alien també va tenir adaptació al còmic el mateix any de la seva estrena. Un còmic que aquest mes passat ha reeditat Diábolo.
Per destacar els valors d'aquesta obra del novè art, he de recordar que en general les adaptacions al còmic de pel·lícules són, en el millor dels casos, discretes i, molt sovint, directament una porqueria. Una adaptació és segurament més complexa que una construcció de primera planta, sobretot si parteix d'un original tan magnífic com l'Alien cinematogràfic. Necessita que els autors tinguin present que el seu producte final ha de funcionar com a còmic, mitjà que té un llenguatge i una narrativa propis. En el cas que ens ocupa l'elecció del guionista i del dibuixant garantien, al manco, tenir cobert aquest tema tan important.
Archie Goodwin es va fer càrrec del guió. Tenia una llarga experiència com a guionista i editor, a més d'haver signat l'adaptació al còmic de L'Imperi contraataca. Walter Simonson, veterà del còmic americà, s'encarregà del dibuix. Trenta-tres anys després, aquest còmic conserva la vivor original, a més de mantenir intacta la genialitat a dues bandes.
Goodwin és molt fidel al guió cinematogràfic de Dan O'Bannon, però alhora suficientment lliure per agafar-ne els elements que creu imprescindibles i col·locar-los per a què encaixin a la perfecció, sense que les el·lipsis pròpies de l'estructura de l'art seqüencial es vegin agreujades per les el·lípsis provocades per la selecció i síntesi del guió original. El que aconsegueix és una obra rodona. Com la pel·lícula, però a la seva manera, crea una història eclèctica, plena de suspèns, terror en alguns casos, emmarcada en un context de ciència ficció sorprenent perquè replanteja el gènere.
Per la seva part, Simonson posa tot el seu talent al servei de la història i també és fidel a les imatges cinematogràfiques. Aquí és on solen fallar els dibuixants de les adaptacions al còmic, perquè intenten reproduir els trets facials dels actors i es queden a mig camí. Ell no. En les cares dels tripulants de la Nostromo de paper, hi podem identificar les cares dels actors que encarnaren na Lambert, n'Ash, en Kane, en Parker, en Dallas, en Brett i na Ripley. Simonson té art més que suficient per a què aquest difícil art de la similitud no sigui més que un passeig suau. Així i tot, aquesta fidelitat no li resta qualitat intrínseca perquè el dibuix no deu res a la pel·lícula, tot i que parteix d'ella.
Amb els anys el còmic ha evolucionat i s'ha anat diversificant estilísticament. Potser si avui dia es fes de bell nou aquesta adaptació, ni tan sols els mateixos autors la farien així com l'enllestiren en el seu moment (entre altres motius perquè Goodwin és mort), però ni el guió ni el dibuix han caducat. Símptoma d'autèntic classicisme.
Per la seva part, Diábolo fa una edició que no desmereix el que representa el seu contingut.

Publicat dia 2 de setembre de 2012
Pots adquirir aquest còmic a Gotham Còmics Mallorca.