12 d’ag. 2012

Toni Nievas es un autor en tiempos de crisis

Tota persona que escriu, té la necessitat que algú la llegeixi. L’escriptura és un acte de comunicació, encara que sigui amb un mateix, però molt millor si el receptor és algú extern i, a ser possible, sense cap compromís que l’obligui. Aquest és el somni de l’autor: que la seva obra suposi qualque cosa per algú a part d’ell, la seva família i els seus amics incondicionals. Quants d’escriptors sospiren emular la carrera de Christopher Paolini o Jo Rowling, escriptors a l’ombra que aconseguiren ser èxits de venda gràcies al boca-orella? Per desgràcia això només passa de forma excepcional. És una ametlla que cau de punta reservada a una minoria que tenen molta sort i perseverància.
La multiplicitat de formats per projectar l’obra, juntament a la seva democratització, té el punt de reunió a Internet. Si deixem de banda l’excessiu localisme temàtic i formal que ens pot empresonar, sobretot als qui tenim una llengua mare que recula, la difusió de qualsevol obra literària, gràfica o audiovisual passa necessàriament per Internet i, sobretot, per les xarxes socials. Tres són les que tenen més potencial: Facebook, aquell cau de xafarderum on es demostra que opinar és gratis; Twitter, on la restricció de 140 caràcters per piulada fa que s’hagi de ser essencial; i Google+, la més incompresa de les tres i la que més possibilitats té. Qui viu d’esquena a aquesta realitat, està condemnat a no existir. Però, com a paradoxa, qui omple les xarxes amb les seves meravelloses o patètiques obres, tampoc no té garantida la colla de seguidors que permetin la difusió viral somiada.
Com que estem en una època de transició amb la bena posada als ulls, encara conviuen el vell i el nou món, el paper i els bits. Però cada vegada més, els bits es van menjant el terreny i sovint algú pot publicar en paper perquè s’ha donat a conèixer prèviament per Internet.
Un altre element nou que s’ha de tenir en compte és que l’autor que no està apadrinat per gent poderosa ha de combinar la seva feina creativa amb la difusora, fins i tot si es decideix a fixar en un llibre una mostra del seu treball.
L’autor del llibre d’avui és tot això i més. En la seva obra creació i difusió són un tot; no es poden separar sense que es morin, com Kane i l’alien que se li aferrà a la cara. Filmador de vídeos, piulador a Twitter i dibuixant d’acudits gràfics, Toni Nievas és una persona inclassificable, d’aquelles que fa dècades que existeixen als EUA, però que aquí encara ens vénen de nou. Ara ja fa suficients anys que a Espanya el camí únic s’ha substituït per una explanada sense límits com per a què hi comenci a haver les primeres generacions d’artistes que no tenguin ni prejudicis, ni complexos, ni pretenguin ser correctes per caure bé al major nombre de persones. Nievas és un d’aquests, i per això és un creador potencialment incomprès en el món de la cultura illenca.
Fa poc ha autoeditat el recull d’acudits gràfics titulat Toni Nievas es un autors en tiempos de crisis. N’ha fet poc més de 140 còpies i les ha llançades a la venda en un parell (mallorquí) d’establiments, i segurament per Internet, el seu hàbitat natural. Tan alternatiu és l’home i el llibre que no aquest darrer té ISBN ni tan sols dipòsit legal. Per tant, no podrà esgrimir-lo mai per farcir un currículum que compleixi els estàndards legals. Però crec que això li preocupa tant com que Urdangarín no acompanyi la seva família en les vacances a Mallorca.
En aquest recull hi trobem alguns dels temes que obsessionen l’autor: la part obscura de la sexualitat humana, l’esnobisme de l’artista, la incomprensió mundial de la seva obra i les convencions religioses, culturals i socials.
Els textos són com a bufetades a la moral més rància i van acompanyats o reforçats per uns dibuixos aspres, que donen forma a unes persones lletges, amargades i ressentides que van perdudes per aquest món tan absurd i alhora apassionant.
Un llibre irregular però necessari, sobretot perquè demostra la valentia dels pioners que van rompent la tradició atàvica d’ensopiment. I això no té marxa enrere.

Publicat originalment al dBalears dia 29 de juliol de 2012
Pots adquirir aquesta obra a Gotham Còmics.