Massala Chai. Monólogo en hindi

No sé com deuen estar les agències de viatges (les virtuals, perquè les físiques deuen estar ben arreglades) però segur que senten la fetor de la crisi i les meravelloses mesures antikeynesianes que surten de la massa gris i viscosa dels nostres dirigents, que tants d'esforços fan per provocar una revolució sanguinosa. Abans de la II Guerra Mundial els viatges es dividien en dos tipus: la migració, sempre dolorosa, i la plaentera, reservada a una elit excèntrica i excepcional. En la segona meitat del segle XX i fins el 2001 visquérem una petita època en la qual arribàrem a creure'ns que això de viatjar per plaer estava a l'abast de tothom. I ens ho vàrem creure perquè l'engany tenia una finalitat: plomar-nos les pagues extres. Fins i tot va ser normal pagar a terminis els viatges que no ens podíem permetre fer. Va ser petar les torres bessones i en tan sols una dècada hem vist com les llibertats, les comoditats, els serveis i les pagues s'esvaeixen exponencialment, sense que a hores d'ara vegem seny ni límit. Fins i tot l'onada de viatges forçats que han suposat una sacsejada molt forta als valors enquistats de la vella Europa, les immigracions massives i desesperades, s'han aturat cop en sec i fins i tot han girat el cicle.
El naufragi del Costa Concordia ens recorda que dins el conjunt de la Història, el nostre Estat del benestar haurà estat una fal·làcia que tot just haurem llepat dues generacions.
Així i tot, no ens hem d'alarmar, encara. Estam en un moment de transició, i la crisi és una peça més, un simple desplaçament de capital, segurament concentrant-se en poques mans. Ara més que mai, les deu estratègies de manipulació mediàtica definides per Noam Chomsky esdevenen una realitat ferotge més bona de percebre que fa tot just un lustre. Pareix que estam condemnats a menjar morena o a lluitar. De la lluita d'estaments passàrem a la de classes. Quan hàgim aclarit qui és el veritable enemic, ens tocarà rapinyar-lo amb les nostres mans nues fins que al manco sagni.
Al principi deia que les agències de viatges devien estar molt tocades, però possiblement estam enfora de la total desaparició dels viatges, per molt que Internet ens permeti viatjar per tot arreu sense treure'ns el pijama ni sortir de casa.
El còmic d'aquesta setmana va d'un viatge que quedaria al marge dels dos tipus esmentats. No és una migració ni un viatge de plaer. El protagonista reb un encàrrec pagat: anar a l'Índia a trobar el capità d'un navili que està en reparacions. Accepta sense saber perquè ha desaparegut, perquè se'l cerca i, el més important, no té ni idea de per on començar, seguir i acabar.
Així, aquest viatge es converteix en un capbussament del protagonista en les venes d'una cultura molt diferent a la nostra. Com a artista, el protagonista és molt observador i es passa el dia captant sensacions i intentant classificar-les segons els seus criteris, sense que sigui possible. D'aquí ve la reflexió contínua sobre el que veu, sent i olora, esdevenint un espectador gairebé invisible d'un món nou i desconegut que en gran part l'ignora.
El que li crida més l'atenció és l'espiritualitat que es respira. Tot i ser ateu i, a més, repugnar-li el muntatge que s'ha muntat a Occident amb les religions, sobretot la catòlica, a l'Índia sent la presència de qualque cosa trascendental que ho amara tot amb la seva amable abstracció.
Christian Cailleaux signa Masala Chai, monólogo en hindi, editat per Dibbuks. Com el seu nom indica, el protagonista esdevé el centre de tota la trama, construïda a partir del seu pensament, que esdevé la veu del narrador. D'aquesta manera, l'autor ens fica dins la pell del viatjant i ens permet introduir-nos en els carrers saturats d'olors i colors condicionant-ne la percepció.
La història no és convencional perquè l'important és el camí, no la partida o l'arribada. El camí erràtic i curiós que el du dels contraforts de l'Himàlaia a les platges de Malabar, de les mesquites de Gujarat a la desembocadura del Ganges. Un viatge de tres mesos que, segons paraules de l'autor, és un temps "quasi suficient per no comprendre res i quedar commocionat pels milers de rostres i les emocions dels descobriments que apareixen quan toques un món nou".
El dibuix és una proesa del sintetisme. Un blanc i negre matisat per un bitò ocre i gris càlid que li dóna un acabat de xil·lografia preciós. Cada vinyeta, cada pàgina, és un motiu per aturar-se a contemplar l'Índia retratada i el dibuix com a objecte.

Publicat originalment al dBalears dia 22 de juliol de 2012

Pots adquirir aquest còmic a Gotham Còmics.