Los ignorantes

Era en una residència de la tercera edat de la part forana. No em demaneu què hi feia sense ser un jubilat perquè tothom ha estat en llocs que no hi hagués estat per gust. No sé què ens posaren per dinar; arròs brut i porcella rostida, potser. El cas és que algú de la taulada que volia anar a tir segur demanà un Matheus Rosé fresquet. La cambrera assentí i ben aviat ens posà la botella damunt la taula. El vidre, efectivament, estava entelat, símptoma inequívoc d’haver estat dins la gelera. Abans que ningú reaccionés, el cretí que tenia a la meva dreta aixecà el seu tassó duralex i demanà a la cambrera per provar-lo. Aquesta dona, astorada per la petició, li abocà tres dits de vi. Glec-glec-glec. El cretí agafà el tassó sense agrair el servei, l’aixecà per observar el color del vi a 3,60 euros la botella, el remenà i féu una petita libació enmig d’un silenci sepulcral. “No està prou fresc”, sentencià. I afegí: “Convé que duguis una altra botella que estigui a 8º i unes copes flauta per servir-lo així com toca”. El cretí havia fet un curset de cata i volia lluir-se, però per les cares que va fer tothom, la seva mare inclosa, no aconseguí res més que parèixer el que era: un ignorant amb pretensions.
Abans que la crisi ens acollonís, un fotimer de gent feia cursos de cata i se les donava d’entesa, bravejant en proporció inversa als seus coneixements reals, com sol passar. A mi el vi m’agrada per aquest ordre: negre i blanc, el rosat no gaire. A l’estiu agraesc que el negre estigui dins la gelera i no em pertorba la pau interior veure que hi ha gent que, a més, hi fica gel al tassó. No tenc ni idea de catar i de la mateixa manera que no aniré a la Lluna en la vida, tampoc no sabré apreciar les notes de nou moscada, de flors o de les barriques de roure americà en un vi. I del grau d’astrigència dels tanins ja no en parlem. Ho duc amb dignitat, sabent que la importància de les coses és relativa i, sobretot, subjectiva.
Étienne Davodeau és una altra persona que mai l’hi havia interessat el vi més enllà de si li agradava o no. En assumptes enòlegs podríem dir que era un complet ignorant. Però en altres assumptes, com ara els relacionats amb la seva professió, és una eminència. La subjectivitat de la ignorància. Aquest autor de còmic de reconegut prestigi va tenir la brillant idea de cercar algú que fos expert en un tema que ell ignorés i que fos ignorant en un tema que ell dominés. Així, es posà en contacte amb Richard Leroy, un viticultor artesà que reunia les premisses abans esmentades. Davodeau s’assegurà que Leroy era tan apassionat del seu ofici com ell del seu, i li proposà un viatge iniciàtic conjunt. El dibuixant submergiria el viticultor en el món del còmic i viceversa.
D’aquesta experiència, que durà un any sencer, en sortí el còmic Los ignorantes, editat per La Cúpula. Una obra que conta de quina forma dues persones que viuen apassionadament en móns diferents tenen alhora curiositat i ganes de descobrir nous horitzonts. En aquest sentit, l’excepcionalitat és notable perquè en general, et giris per on et giris, només te trobes gent que té les orelles tapades i la boca ben oberta.
Davodeau és un autor del qual ja he recomanat diversos còmics al llarg dels més d’onze anys de columna, però aquesta obra és la més madura i recomanable per a qualsevol tipus de públic curiós i culte.
Al llarg de l’obra assistim a una selecció de moments d’aquest any de convivència comuna, en el qual Davodeau fa de mosso a Leroy en tots els processos relacionats amb la viticultura al mateix temps que li deixa còmics rellevants i diversos per a què el viticultor s’introdueixi en un nou tipus de lectura per a ell, a més d’assistir a salons i conèixer altres autors.
Ambdós homes estimen molt el seu ofici però no són gens pedants. Estan totalment oberts a les explicacions i consells de l’altre i no pretenen imposar els seus coneixements sinó compartir-los mútuament, com a acte d’amor a la seva pròpia feina.
El resultat és molt positiu per a ambdós protagonistes. Una vegada acabada l’experiència, Davodeau respecta més el vi perquè ha vist que darrere hi ha una simbiosi entre el viticultor i la vinya que s’assembla molt a la que ell mateix té amb el còmic.
Editat originalment a França, hi ha tingut un gran èxit, considerant-se la primera aproximació del novè art a l’enologia. En alguna entrevista, Davodeau ha dit que Richard Leroy tenia por de la reacció dels seus col·legues de professió perquè podia interpretar-se que parlava en nom de la professió. Sortosament, els altres viticultors artesans li han alabat perquè ha dignificat d’una forma molt sincera i clara la seva professió.

Publicat originalment al dBalears dia 8 de juliol de 2012

Pots adquirir aquest còmic a Gotham Còmics.