Esther y su mundo #1

Durant aquests gairebé set anys d'existència de L'Espira tan sols he comentat un sol còmic de nines. És un tipus de producte que està lluny dels meus interessos més immediats, tot i que m'agradaria dedicar-li més atenció. El còmic femení actualment és molt minoritari a excepció de Japó, amb una llarga tradició consolidada. A la resta del món és molt escàs, tot i que en un passat no gaire llunyà va tenir una importància industrial notable. Les nines europees tenien accés fàcil a les aventures de personatges fets a la seva mida, amb les seves preocupacions i, sobretot, amb molts de sentiments que les desbordaven. A Espanya durant els anys setanta i part dels vuitanta, una de les estrelles del paper dibuixat més populars va ser Esther, una creació de Phillip Douglas al guió i de Purita Campos al dibuix que inicialment va ser per al mercat britànic, amb el nom de Patty's World però que Bruguera va dur en edició acolorida.

Esther té tretze anys i és una nina que ha perdut el seu pare recentment i viu amb la seva mare i una germana cinc anys major. A excepció de la falta de pare, és una persona en la que es podien reconèixer totes les nines d'aquesta edat, i fins i tot més joves, en l'època en que apareixia. L'edat la fan tenir constants canvis emocionals, alguns d'ells deguts a fets externs i altres per procés interior. Creu que és molt desgraciada perquè ningú la comprèn i la seva rebel lia intermitent la fa xocar amb qui l'envolten, persones que tanmateix també tenen dies bons i dolents i s'equivoquen com tothom.

Segur que en aquell moment hi havia muntanyes de propostes literàries i gràfiques semblants, però de totes elles ha arribat als nostres dies amb elegància aquesta. La filial espanyola de Glénat ha apostat per Campos i la seva obra, creant una col lecció per reeditar les seves principals creacions (Esther i Gina), a més de treure noves històries d'Esther sota el nom Las nuevas aventuras de Esther. Tenint en compte que la dibuxant té setanta anys i que el seu és un cas gairebé únic a Espanya (una dibuixant de còmics professional!), aquest és un fenomen insòlit que mereix més ressò del que està tenint, no només per aquestes qüestions sinó, molt especialment, per qüestions purament artístiques. Esther és el que és gràcies a la imatge que Campos li ha donat, amb un dibuix molt característic que té ganxo. A primera vista les seves són pàgines amb un acabat molt de l'època, però no perquè Campos assimilàs un estil consolidat sinó perquè ella va contribuir a crear-lo. I amb el primer volum d'Esther y su mundo, recentment publicat per Glénat, qui el llegim sense prejudicis estam de sort perquè podem apreciar quelcom sota l'aparent superficialitat del producte. Han passat trenta-set anys des de la publicació per primera vegada d'aquestes primeres històries i la seva frescor només està tocada pel color i, sobretot, per la tipografia mecànica, tan característica dels còmics Bruguera. Glénat, amb bon criteri, ha volgut conservar ambdós tres arcaics per a què aquest tebeo arribi a les generacions presents així com va arribar i il lusionar a les de fa gairebé quatre dècades.

L'obra va acompanyada de material extra: una introducció d'Antonio Martín i una guia de personatges de Carlos Portela que serveixen, especialment la introducció, per contextualitzar el còmic en la seva època i apreciar la seva importància. Contemplar la foto de Purita Campos de fa quasi quaranta anys a l'estudi, envoltada de les seves creacions i davant una taula de dibuix, crea una sensació d'admiració profunda davant aquesta persona que va triar una professió doblement marginal per una dona i s'hi va consolidar.

L'edició, en paper d'un gramatge meravellós i una enquadernació dur amb un acabat mixt, és un plaer en si mateixa. Com a novetat he vist que tenen aquest còmic a alguns grans magatzems i llibreries generalistes. No deixa de ser una excepció sense continuïtat però és bo que la gent que no trepitja les llibreries especialitzades sàpiga que encara es publiquen còmics, i amb més força i varietat que mai.