El Manglar #4

El Manglar ha guanyat el premi a la millor revista de còmic professional d'Imaginamálaga, un reconeixement que mereix per la seva qualitat tècnica i artística.

El quart número ve ben carregat de bones propostes. La història signada per Dupuy & Berberian es titula Bienvenido a Bobolandia i ens presenta una partida de situacions possibles entre urbanites que han perdut la referència amb el món real. Com sol passar, hi ha esquetxs més fluixos que altres, però el nivell general és molt divertit, i això ho diu un que és poc aficionat als còmics d'aquests dos paios. Castaño i Bartual signen la pàgina Con amigos como estos, amb una petita història tan previsible com graciosa. Pep Brocal, amb Pequeñas hecatombes, actualitza el mite del laberint del Minotaure amb un final d'aquests que agraden als seguidors de Tarantino. Borja Crespo signa una nova edició de la seva secció Fruta fresca, dedicada a comentar una selecció personal d'esdeveniments comiquers. Emile Bravo ens ofereix Young Americans, una curiós exercici d'estil amb la mateixa història contada dues vegades amb exactament el mateix dibuix però amb textos i diàlegs completament diferents. La següent, de Julien i Mo/CDM és una de les que més m'ha agradat; protagonitzada per Cosmik Roger, un personatge de Fluide Glacial que com a exercici psiquiàtric ha d'anar a trobar-se amb la seva mare després de gairebé dues dècades de no saber res d'ella; la ressolució és senzillament esplèndida. L'entrevista està dedicada a Carlos Vermut, un autor que amb la seva primera obra professional, El Banyán Rojo ha entrat per la porta gran en el món del còmic espanyol. És molt il lustrativa i sensata la visió que té del món del còmic, i la seva sinceritat m'encanta. El vecino, de Santiago García i Pepo Pérez és del que menys m'ha agradat; els superherois no em diuen res (ja ho sabeu) i aquesta història n'està plena i, a més, està contada amb moltes aclucades d'ull a aquest gènere. Segur que és molt bona (i ara estic llegint el segon àlbum d'aquesta sèrie i m'agrada bastant), però és d'aquelles coses que no t'entren ni a la primera ni a la segona. La col laboració de luxe de Frederik Peeters és una història titulada ¡Qué mierda! i està totalment enfocada a un final xocant; aquesta vegada el millor és el dibuix. Jorge Monlongo torna amb una nova història del Distrito Harrigan, desangelant el gènere negre. I ja al final de la revista hi trobam dues de les millors històries. Llerk Valley, de Jorge Parras, és molt tronada, amb un humor surrealista deliciós i un dibuix molt efectiu. L'altra és de Paco Alcázar, Antes del desastre, i també amb un humor poc usual o molt friqui conta una història curta plena de suggerències.