El Manglar #3

Amb aquest tercer número d'El Manglar ja m'he convertit en fan incondicional del projecte personal de Ricardo Esteban, l'ànima de l'editorial Dibbuks. Contra tot pronòstic dels especialistes en còmic, el madrileny va posar en marxa una revista de còmics quan tothom les havia enterrades. Quatre números al carrer no són suficients per donar per fet la seva consolidació, però em fa cara que tendrem El Manglar per estona. Degut a la caparrudesa del seu director i, sobretot, degut a la bona qualitat del seu contingut, que ha guanyat en coherència a cada número.

En aquest hi trobam un Carlos Vermut més inquetant que mai, amb la història Doble sesión, que és una espècie d'homenatge al cinema de terror de bon de veres: el japonès; també hi trobam Pequeñas hecatombes de Pep Brocal, una història que tot i ser tòpica és realment divertida; Frederik Peeters ens obsequia amb la portada, una entrevista i una historieta surrealista que és com un malson extraordinàriament resolt; Ulf K ens colpeja amb una història a color, dins el seu estil de línia clara molt estillitzada i temàtica onírica. Sergio Córdoba i Fermín Solís, dos dels meus dibuixants espanyols preferits, fan ús del seu sentit de l'humor per realitzar Sento i Marta, Sebas y los demás respectivament. Córdoba retrata àcidament l'esperit (ridícul) dels otakus passats de rosca i d'edat, mentre que Solís, en una sola pàgina, fa un gag sobre les relacions de parella entre una al·lota sense instint maternal i un jove diferent i que, per tant, és vist per ella com a infantil. Una bateria d'historietes menors i un excel·lent article de Borja Crespo completen aquest número.

Per cert, Ricardo Esteban ha anunciat que, com a resposta davant el gran interès que ha despertat Ulf K, té previst treure Hieronymus B., la recopilació de totes les historietes d'aquest personatge aparegudes entre 1997 i 2007, en una edició de col·lecció. Què bé!