El cas de Paul Gulacy és ben curiós. Objectivament és un dibuixant amb unes mancances per al dibuix realista tan evidents que es fa difícil entendre com fa tres dècades que dibuixa per a les grans editorials americanes. Per a ell, la perspectiva és un obstacle impossible de superar. Podríem considerar que, des del punt de vista tradicional, de l'estètica grecollatina, és un mal dibuixant, però a mi m'encanta el seu deliciós aire naïf (i quin goig quan vaig aconseguir una pàgina de còmic original seva!).Fa poc més d'una dècada Forum va editar un àlbum de Conan guionitzat pel sense prejudicis Doug Moench i dibuixat per Gulacy. Una història completament atípica de la que desconeixia l'existència fins fa uns mesos. Efectes colaterals d'haver estat poc més de mitja dècada desconnectat del sa friquisme.
Si vols descobrir un altre Conan, al marge del model de Windsor-Smith, de Buscema, fins i tot del recent Cary Nord, has de llegir aquest còmic. No facis cas de la portada! És una abominable mostra de la darrera etapa de Conan a Marvel... res a veure amb l'interior!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada