Si fins ara la sèrie més famosa de Brian Azzarello i Eduardo Risso era cal·ligrafia, ara comença a ser lletra de metge. Una vegada establert el marc amb els tres primers números, els autors ara comencen a fer cabrioles que molt sovint són difícils de seguir al ritme que marquen. Molta violència, no necessàriament sempre física, presideix el to general de la sèrie, i en aquesta ocasió el prestigi inclou dues històries inconnexes que serveixen molt bé d'exemple.
El dibuix m'ha arribat a agradar, tot i que les vegades que es dedica senzillament a emular el Frank Miller de Sin City es queda curt. Millor que cadascú intenti ser cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada